26 de octubre de 2020
26.10.2020
Diari de Girona
La gàrgola

Sense fires

25.10.2020 | 23:38
El circ és una de les poques tradicions que s'han mantingut enguany per les Fires de Sant Narcís.

L'Ajuntament de Girona ha decidit que les Fires i Festes d'enguany es redueixin a cinc dies (del 28 d'octubre a l'1 de novembre) i no tindran ni la Fira del Dibuix i d'Artesania que omplia els carrers del Barri Vell, els concerts i les barraques de la Copa o les atraccions de la Devesa. Per no tenir, no tindrem ni focs artificials ni pregó inaugural. Només alguns actes culturals de petit format, sardanes, missa solemne a Sant Feliu i circ.

Els gironins haurem d'assumir la realitat d'una festa més pobra, més austera i, en paraules de la regidora socialista Bea Esporrín, «sense imaginació ni castanyes a la tardor». No serà la primera vegada que una malaltia contagiosa ens priva de la celebració de la festa major. Precisament una epidèmia, concretament l'anomenada febre groga, va provocar la suspensió de les fires de 1821 i 1822. En altres ocasions han estat les inundacions les que han motivat un canvi de dates, com per exemple l'any 1792, en què les autoritats gironines demanaren al Rei que les fires es dividissin entre cinc dies per Sant Narcís i tres dies per Pasqua de Resurrecció. En els anys de l'ocupació francesa i els immediatament posteriors les fires varen anar de baixa fins al punt que el comissari de Policia Napoleònic Casimir Fournier es queixava al conseller Baró de Gerando que les Fires de Sant Narcís anteriors al setge «eren molt concorregudes i brillants» a diferència de les que es feien en el seu mandat, tot i reconèixer que en les del 1812 ja es començaven a notar alguns símptomes de recuperació.

És a partir de la segona meitat del segle XIX que es consoliden les Fires i Festes de Girona amb la periodicitat de deu dies amb la festivitat de Sant Narcís pel mig. Emili Grahit va remarcar que les del 1887 foren especialment atractives i luxoses amb música, marxa de torxes i societats corals cantant pels carrers de la ciutat Els nets dels almogàvers i Gloria a España. Era l'inici d'una transformació que l'exalcalde intuïa important en assenyalar que « en nuestro siglo ha nacido la idea de ampliar con carácter ostentoso y público aquellas diversiones para atraer masas de forasteros...».

Efectivament, durant molts anys les Fires de Girona han estat motiu d'atracció de propis i forans que han omplert els carrers de la ciutat. Ara ha estat la covid-19 que ha vingut a espatllar-ho tot, però fa pocs anys ja es va començar a derrapar quan per raons purament polítiques i d'interessos de partit, l'alcaldessa, Marta Madrenas, va decidir que s'acabava la diversió i anul·laven els focs i la festa. La situació actual lògicament pateix de les conseqüències d'una pandèmia generalitzada i s'han de suprimir els actes que podrien generar concentracions més o menys massives però també ho és que d'altres municipis han sabut trobar alternatives que puguin fer menys dolorosa l'experiència de quedar-se sense festa major. Penso, per exemple, si no es podrien haver assegurat determinades atraccions o barraques amb mesures de prevenció o donar més pes als barris de la ciutat amb activitats festives. Fer possible, en definitiva, que la ciutadania pogués copsar una sensació no pas de tancament sinó d'un parèntesi d'obligat compliment.

Segurament els canvis en l'àrea de Cultura de l'Ajuntament gironí han afectat la planificació de les Fires del 2020 però tanmateix també es podia haver treballat en alternatives serioses, descentralitzades i compartides. En qualsevol cas, la festa major d'aquest any passarà a la història per la pandèmia, el tancament de bars i restaurants i l'adeu de les fires tradicionals. L'opció més sensata serà prendre nota del que s'ha fet i del que no s'ha fet i començar a preparar ja des d'ara les Fires del 2021 a poder ser amb la participació d'agents competents que sàpiguen escoltar, treballar i prendre decisions assenyades. Malgrat restriccions i retallades... Bones Fires!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook