Alberto Del Puerto, Delpuerto com a nom artístic, presenta aquest dissabte al teatre de la seva vila natal, Roses, el seu nou treball, «Todo puede ser»
Té un tema que es diu «Arde». Què és el que crema?
Tot allò dolent, s'ha de cremar. Posar-ho allà on cremi, tancar la porta, i no obrir-la mai més.
Vostè què cremaria, en concret?
Tot el que a la vida no suma. Tot el que resta ha de cremar per sempre.
La gent està cremada?
Espero i desitjo que no. El que hi ha és molta crispació, però és normal, estem vivint moments difícils. Però rendir-se no és un bon pla per aquesta vida. Entre tots hem de sumar.
Suposo que per això canta «Todo está por venir». De debò creu que es pot mirar el futur amb optimisme?
El futur sempre l'hem de mirar amb optimisme. Què ens queda, si no?
No ho sé. Jo miro el futur i no veig gaire res, però no em faci cas.
(Riallada) Soc el que diria un idealista-realista. Sempre s'ha de somiar, però mantenint els peus a terra. Ara bé, posats a somiar, somiem a l'engròs.
Estic entrevistant l'única persona al món que creu això...
Potser sí que soc l'únic que veu les coses en positiu.
No serà perquè el món de la música i de la cultura estigui per tirar coets.
Són moments difícils. De fet, el concert de dissabte a Roses és una mica per això, per demostrar a qui mana que la cultura és segura. No ens poden tallar aquestes ales que tenim per volar. A final la cultura és el que fa funcionar un país. Catalunya està plena de grups de música, de teatre, de cinema... És una llàstima que per un coi de bitxo, es trenqui tot això.
No li deien a casa que es dediqués al món de l'empresa, que és el que va estudiar?
Quan estudiava Administració d'Empreses, tenia la música al cap. Pensava «per què no llançar-me i fer-ho»? Al final vaig fer-ho. I animo tothom que tiri endavant amb els seus somnis. Per molt que et diguin A, si tu vols fer B, fes B.
Doncs per què va començar a estudiar Administració d'Empreses?
El típic, ja sap, per fer cas a la família. Estudiava música alhora, i era molt difícil de compaginar. I vaig dir que prou. A mi el que m'omplia era la música.
Dient-se Del Puerto i essent de Roses, potser s'hauria d'haver fet pescador.
En tinc arrels, un meu avi era pescador.
«Volver a creer». En què?
No vull deixar de creure mai en les persones. No crec en ideologies ni en religions, només crec en les persones.
Doncs n'hi ha de molt idiotes.
Cada persona té un univers a dins seu. És en aquest univers, en el que jo crec i confio.
Com que canta en castellà, alguns diran que el que fa no és cultura catalana.
I tant que és cultura catalana. La música no és per competir sinó per compartir. Com si avui vull escriure en castellà, demà en català i demà passat en anglès. Mentre s'entengui, genial. Aquest darrer Sant Jordi del confinament, vaig treure una cançó en català. I en tinc força de guardades en un calaix, que les vull treballar i treure com Déu mana.
Cap on anem?
Cap al camí de les bones coses.
Em comença a rebentar aquest seu optimisme...
(Riu) Soc molt optimista, què hi puc fer. No ens hem de rendir, perquè el millor encara ha de venir. Què en fas de viure amb tristesa? Si vius amb optimisme, les coses et van millor. Que em ve de gust sortir a passejar? Doncs ho faig.
Ara l'hi volen prohibir...
Doncs em quedo a casa fent una copa de vi.
