30 de octubre de 2020
30.10.2020
Diari de Girona
Pedro Burruezo

«Quan canto a les plantes del meu hort, intueixo la seva emoció»

El músic ha realitzat amb Àlex Trincado «El llenguatge secret de les plantes», un curt de 30 minuts en què no hi ha diàlegs, només parlen les plantes amb intertítols

29.10.2020 | 23:47
«Quan canto a les plantes del meu hort, intueixo la seva emoció»

El músic Pedro Burruezo ha realitzat amb Àlex Trincado «El llenguatge secret de les plantes», un curt de 30 minuts en què no hi ha diàlegs, només parlen les plantes amb intertítols. El film ha estat seleccionat pel Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Barcelona Suncine


Stevie Wonder ja ens va advertir que les plantes tenien una vida secreta. Ara resulta que tenen també un llenguatge?

Sí. Es comuniquen mitjançant les arrels i unes substàncies que emeten. El món dels vegetals és fascinant. A El llenguatge secret de les plantes, aquestes estan humanitzades. No hi ha diàlegs. Només música. Però en els intertítols les plantes parlen de com l'ésser humà viu d'esquena a l'essència de la vida i de l'harmonia amb si mateix i amb el cosmos.

És més xerraire un ficus o una ortiga?

Això no ho sé. No soc un especialista. El que és cert és que és possible la comunicació entre els humans i tot allò que ens envolta. Les plantes parlen. Els ocells. Els insectes. Els rius, les muntanyes, la mar... Tot ens està dient alguna cosa. Però els humans hem perdut la capacitat d'escoltar i de comprendre. I d'aquesta sordera ve el fet que ens trobem a un pèl d'un col·lapse absolut en l'àmbit ecològic, econòmic, social... Cal canviar dràsticament, urgentment, el model productiu, econòmic i polític del nostre món. Les conseqüències, si no ho fem, seran brutals.

Les margarides només diuen sí o no?

Diuen moltes coses. Una de les coses més belles de viure en contacte amb la natura és que veus que una de les pitjors malalties que pateix l'humà és el conte del sentimentalisme. Darwin es va equivocar en dir que a la natura impera la competència. No és veritat. Impera la cooperació. I aquesta cooperació no té res a veure amb el sentimentalisme. Sinó amb l'amor. Un amor que presideix tot l'univers. Les margarides, com totes les flors, són una manifestació d'aquest amor. És urgent deixar de veure la natura i la vida amb ulls materialistes. Cal un retorn a una visió poètica, espiritual, del món.

Parla amb les plantes?

Procuro escoltar-les. Elles no miren els humans amb menyspreu. No jutgen. Però les nostres accions comporten que la Sisena Extinció ja està en marxa. No solament acabem amb els insectes, els ocells, els mamífers... També amb els vegetals. I amb nosaltres mateixos. El ritme d'extinció és increïble. Jo procuro escoltar el món natural. Veure amb els ulls d'un nen. Viure amb el cor i no amb la butxaca. Oblidar-ho tot per entendre tot.

Què és el més interessant que li ha dit una planta?

Les plantes agraeixen el carinyo, la música bonica, els mantres i les oracions... Són extremadament sensibles. Pateixen quan les persones es barallen i gaudeixen de l'alegria, dels somriures, de la delicadesa... Intueixo l'emoció de les plantes del meu hort quan, mentre treballo, canto. A vegades, porto el meu mondol d'Algèria a l'hort i canto i toco per elles. El sabor dels seus fruits és extraordinari. No hi ha dubte que em retornen el que reben.

Per què li interessen els vegetals?

M'interessa la vida, en general. Si ens comportem d'una manera materialista amb els animals, imagini amb els vegetals, que tenen un llenguatge més invisible. Cal destronar els nostres polítics i instaurar un sistema dirigit per savis i sàvies que entenguin que el materialisme ha estat una de les pitjors pandèmies de la humanitat, molt pitjor que la de la covid-19.

Té remordiments en menjar enciam?

Cap ni un. Digui'm boig, però quan agafo un enciam de l'hort procuro sacralitzar aquest moment. També quan planto, quan sembro... Sacralitzar la vida, ritualitzar cada moment important, i el menjar és molt transcendent. Viure en un món sense misteri, com diu una tomaquera a la pel·lícula, no té sentit. És necessari tornar a la bellesa. La bellesa és una forma de revolució.

Els xiprers creuen en Déu?

Tot a l'univers viu plegat i sotmès a la voluntat de l'Amor. Tot... excepte l'ésser humà modern. I així ens va. L'humà és l'únic que pot viure amb harmonia amb el cosmos de forma voluntària. Però, especialment en les darreres dècades, hi ha malgastat aquesta ocasió. Malgrat tot, al planeta, ressorgeix un moviment que cerca una relació amb la Natura, amb la vida, amb si mateixos, totalment diferent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit