02 de novembre de 2020
02.11.2020
Diari de Girona
La gàrgola

Electrificant la vida

02.11.2020 | 00:26
La central del Molí, al carrer Santa Clara de Girona.

La contribució gironina al desenvolupament de la indústria elèctrica catalana s'inicia l'any 1883, quan l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà col·loca una dinamo a la Central del Molí que permet fer un primer assaig d'il·luminació a la Rambla i a la plaça Constitució (avui del Vi). Lògicament, la novetat va generar un gran debat entorn a la substitució dels fanals de gas i el mateix Ajuntament, després d'afirmar que « en vista de los resultados poco satisfactorios que ofrece la luz eléctrica sobre la cual hay todavía mucho que estudiar antes de hacerla aplicable al alumbrado general de las poblaciones como lo demuestra el que ninguna capital de Europa lo tiene establecido...» decidia mantenir el gas. Però justament foren els problemes amb la subministradora del gas Casa Barrau els que varen fer avançar cap a l'electrificació de la ciutat després d'una prova més completa l'any 1885. Així, el 24 de juliol de 1886 s'inaugurava amb gran solemnitat i festes populars l'enllumenat elèctric i Girona es convertia en la primera ciutat d'Espanya en tenir-lo i, segons algunes fonts, també la segona d'Europa en adoptar aquest nou i revolucionari sistema per llums d'incandescència.

Les turbines, alternadors i dinamos provinents de l'antiga fàbrica Planas i Flaquer exposats al Museu d'Història de Girona expliquen la revolució elèctrica que va anar de la mà d'un progrés industrial vinculat molt especialment a la indústria del tèxtil i la séquia Monar. A mitjans de la dècada dels 30, la totalitat dels municipis gironins ja disposaven d'enllumenat elèctric, però el «miracle» d'encendre un interruptor i obrir-se una bombeta que il·luminava una estança encara va trigar a arribar a totes les llars. Les cases de pagès varen estar molts anys utilitzant llums de carbur, d'oli o ciris per il·luminar-se i a les ciutats eren habituals els talls de corrent que obligaven a tenir sempre a mà unes bones espelmes o una llanterna potent.

I ara, els nous aires vinculats als nous temps i les noves tecnologies ens han portat novament l'electricitat com a eix impulsor de les nostres vides. Efectivament, tot i que el cotxe elèctric és un invent del segle XIX, fins que Elon Musk no va popularitzar el Tesla semblava cosa de ciència-ficció veure pels carrers de la ciutat cotxes silenciosos moguts per bateries. Però ja els tenim aquí i, segons sembla, per quedar-s'hi. L'evidència d'un canvi climàtic i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle han fet despertar la consciència d'empreses i institucions que han començat a posar fil a l'agulla, ja sigui fabricant vehicles no contaminants o promovent la seva utilització amb suport de les administracions públiques. En aquest sentit, la Diputació de Girona, avançant-se a les directrius europees, ha endegat un programa adreçat als ajuntaments amb ajudes econòmiques per facilitar l'adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega a banda d'oferir també subvencions per millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic i la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques amb el doble objectiu d'estalvi i sostenibilitat.

L'evolució cap a les solucions elèctriques sembla imparable i, en aquest sentit, CORVE, la patronal del sector a Girona, ja fa temps que està treballant en la conscienciació d'aquests objectius mitjançant campanyes encaminades a possibilitar que empreses i institucions vagin aplanant el camí d'aquest futur que ja és a tocar. L'aliança estratègica de Seat, Iberdrola i Telefònica per impulsar els vehicles elèctrics és una bona noticia tot i que el president del Comitè d'Empresa de Seat i de la UGT de Catalunya, Matías Carnero, ha advertit de les dificultats de fabricar un cotxe elèctric a Barcelona «si no tenim una electrificació del territori espanyol». Aquest és el repte. Girona va ser pionera en l'electrificació dels carrers. Veurem si també ho és en aquest futur que ens atrapa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit