«El flamenc és cultura catalana, amb més de dos segles d'antiguitat»

Ni el flamenc és immune a la pandèmia?

Malauradament, no. Hem treballat fins al final amb l'esperança de tirar-ho endavant, totalment equipats per seguir totes les mesures, però no ha pogut ser. Els equipaments s'han tancat.

En aquesta situació hi pot haver algú amb ganes d'arrencar-se per bulerías?

Ha, ha, i tant que sí. Hi ha molta gent que em demana que li faci classes particulars, encara que siguin on line. Els que estimem el flamenc, hi convivim cada dia. El flamenc no és només una expressió artística, és un sentiment, una forma de viure. Jo em llevo i ja començo a escoltar cantaors.

De bon matí ja pica de peus a terra?

Encara que no piqui de peus, m'agrada que el flamenc m'acompanyi mentre em dutxo, mentre em maquillo...

Encara no sé si el flamenc és trist o alegre.

El flamenc neix d'una cultura perseguida, i totes les cultures perseguides ho reflecteixen en les seves expressions musicals. Però, alhora, quan estan contents són els que millor s'ho passen.

A qui se li acut muntar un festival flamenc a Girona, la zona zero de l'independentisme?

A mi, només a mi (riu). Tinc tant d'amor i tanta fe pel flamenc... Flamengi és el resultat de molts anys de feina, de picar pedra. Amb el festival generem nou públic de flamenc, que falta fa. Tot i que a Girona hi ha molta gent a qui agrada el flamenc, i moltes entitats que contribueixen al seu teixit cultural. La demanda hi és, perquè l'any passat el Flamengi va ser un èxit, vam esgotar les entrades.

El flamenc és també català?

És cultura popular catalana, amb més de dos segles d'antiguitat a Catalunya. La bailaora més gran de tots els temps era Carmen Amaya, que repetia allà on anava «yo soy catalana de la cabeza a los pies». Era de Barcelona i va morir a Begur.

No sé, no sé, segons la consellera de Cultura, només és art català el que es fa en català.

El flamenc és un art, i ningú pot venir a dir com s'ha de fer l'art. Aquest any la banda sonora del festival és en català, però perquè ens venia de gust, no perquè ens hi sentíssim obligats. És una cançó flamenca-flamenca... en català.

Com es va aficionar al flamenc una noia de Cornellà del Terri?

L'escoltava des de petita a casa, perquè el meu pare és andalús. Primer em feia molta vergonya quan em venia a buscar a col·legi amb Camarón sonant a tot volum al cotxe (riu). A Cornellà del Terri! Què fa aquest home? Jo em volia morir! Després et fas gran i hi trobes la riquesa.

A Catalunya hi ha més flamencs o señoritos?

Señoritos com els d'Andalusia?

Sí, dels que acollien els flamencs per fer una bona juerga.

Em penso que a això hi haurem de tornar. Haurem d'anar a les cases dels señoritos a cantar i ballar per poder menjar, tal com estan les coses.

Però n'hi ha Catalunya?

A Catalunya tenim un altre tipus de «noblesa». Haurem d'anar a casa seva a animar les festes particulars, a veure si així podem omplir l'olla. Que portem des del març sense treballar, els artistes.

Sí és la manera de menjar calent, apunti'm a les seves classes.

(Riallada) Ara estic fent classes virtuals. Des del març. Però el flamenc ha de ser viu, ha de transmetre en directe. On line és un sistema per anar tirant, però el flamenc ha passat sempre de generació en generació, és molt diferent aprendre'l telemàticament.