07 de novembre de 2020
07.11.2020
Diari de Girona

Joan Piñol: «Continuo abraçant la gent, amb mascareta, però encara abraço»

Joan Piñol publica «El bienestar emocional», amb el propòsit que aquest benestar ens serveixi per afrontar d'una manera més efectiva els moments difícils de la vida i ens ajudi a viure millor

07.11.2020 | 00:09
Joan Piñol: «Continuo abraçant la gent, amb mascareta, però encara abraço»

Em malfio de la gent que diu que per ser feliç n'hi ha prou de proposar-s'ho...
I fa bé. Jo me'n fio en part, perquè cal treballar-ho. La felicitat no és a fora, és a dins nostre, i per ser feliç ho has de treballar. I per això existeixen estratègies,

Ara hi ha més depressions que mai.
Més que depressions, el que hi ha és molta més por i angoixa. De depressió sempre n'hi ha, pensi que al món hi ha 350 milions de persones que la pateixen. Ara han augmentat moltíssim l'angoixa i la por, perquè ens trobem amb el desconegut.

Una pandèmia mundial.
El llibre està escrit abans, però ha anat molt bé en el confinament. La idea és que la gent sàpiga que estem fets d'emocions. La por, la incertesa i l'angoixa s'han incrementat, però pensi que la por la tenim amb nosaltres des de fa milions d'anys, igual que les altres emocions. El que passa ara és que això no ho havíem viscut mai: tenim tanta informació, que fa que la gent no sàpiga bé què passarà. No sabem si estem contagiats, si contagiarem a d'altres, etc. Hi ha infodèmia, una quantitat d'informació exagerada.

O sigui, que massa informació, és perjudicial?
Ho és si no està contrastada, i em refereixo al punt de vista científic, no polític.

I arriba el malestar, l'enuig.
És normal. Jo mateix, per exemple, el cap de setmana volia anar a Capmany, on tinc una casa, i no vaig poder. Tot això provoca frustració, com també la provoca veure que en altres llocs hi ha bars i restaurants oberts. O el fet de no poder-se acomiadar dels difunts. Hem de superar-ho junts.

I això que el Govern ajuda que siguem feliços, amb imatges perquè veiem que ells surten igual a sopar...
Això és? és un tema que xoca, que uns facin una cosa i d'altres una altra. Nosaltres aquí confinats sense poder anar enlloc? L'àmbit social és fonamental. D'acord que l'alimentació i l'exercici ho són, però socialitzar és fonamental. Si no és per la sociabilitat, la humanitat no estaria on està. Ho necessitem. Jo continuo abraçant la gent. Amb mascareta però encara abraço.

L'aviso que està prohibit.
Ens prohibeixen tot el que ens dona vida emocional. Abraçar és molt important. És guanyar anys de vida, generes endorfines, igual que les generes fent l'amor. Generes oxitocina, i per tant millores des de punt de vista immunològic. El benestar emocional ajuda el cos, hi ha estudis que demostren que gent que ha patit una malaltia, amb benestar emocional ha millorat molt el procés de curació.

La consellera de Salut reconeix que intenten que no socialitzem: és un remei o una condemna?
La socialització no va bé pel coronavirus, però va bé pel benestar emocional. S'ha vist clarament que el confinament porta gran quantitat de separacions. També se sap que el consum d'alcohol va créixer brutalment, amb el confinament. La salut és combinació de benestar físic emocional i social. Si no hi ha socialització, falta una de les potes. Entenc que hi ha coses que no es poden fer, però això ens afecta emocionalment.

Millor que ens ho agafem rient. Riure ajuda?
El riure és l'antídot contra l'estrès i l'ansietat. Augmenta les endorfines, que són les hormones de la felicitat, i fins i tot augmenta capacitat pulmonar. A mi em diuen que semblo un tio sempre feliç. Tinc els meus problemes i pressions, com tothom però intento somriure sempre, això es treballa.

No marxi sense dir-nos com.
Si està trist, posi's un llapis a la boca que el forci a somriure, veurà com li dona benestar. Això està demostrat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook