Quan escric aquestes línies s'acaba de conèixer que Joe Biden ha guanyat les eleccions als EUA. Tradicionalment, aquests comicis es resolen amb l'anunci del guanyador per part dels grans mitjans de comunicació. Tot això gràcies a les contrastades anàlisis dels seus sociòlegs (s'exposen a demandes judicials si donen un resultat fals i a l'erosió de la seva reputació). D'altra banda, s'acredita el guanyador amb un discurs d'acceptació del resultat per part del derrotat que en aquesta ocasió no es produirà, abocant el país a una crisi constitucional i a la judicialització dels recomptes. Ho estem seguint com si fos un reality show televisiu. Fa 4 anys, Hillary Clinton va perdre les eleccions per un total de 70.000 vots a tres estats molt competits. Quan va veure que era impossible remuntar, aquella mateixa nit va reconèixer la victòria de Trump. Quina diferència.

Evidentment, això no succeïa quan, treballant ja al diari, vaig demanar als meus caps de la redacció si em permetien endarrerir el tancament de l'edició per donar la notícia del resultat de les eleccions presidencials americanes del 6 de novembre de 1984. El llavors president, Ronald Reagan, es presentava a la reelecció davant del candidat demòcrata Walter Mondale. Evidentment, tenia una pàgina i un titular de portada alternatius, un parell de persones als tallers per editar les planxes i la gent de la rotativa avisada que aniríem a una hora límit que no afectés la normal logística de distribució del diari. Tot això a les nostres instal·lacions, llavors situades a Fornells de la Selva, on disposàvem d'una antena parabòlica orientada a un satèl·lit alemany de televisió que oferia un paquet obert i gratuït de canals internacionals. I allà ja hi era la CNN i jo vaig començar a apassionar-me per la política americana.

No va caldre demanar als companys de la rotativa que em donessin més temps. La victòria de Reagan sobre Mondale fou aclaparadora, una de les més rotundes de la història. El president Reagan va guanyar a 49 dels 50 estats, excepte a Minessota, on havia nascut el candidat derrotat, i al districte de Columbia (ciutat de Washington gairebé totalment afroamericana). Set minuts després de les dues de la matinada nostra (les vuit del vespre a Nova York), les cadenes de televisió anunciaven la victòria de Reagan segons els sondejos que feien a la sortida dels col·legis i un cop observat el recompte dels primers vots pels centenars d'observadors que l'agència Associated Press envià per tot el país. Em vaig permetre la frivolitat de titular la crònica com la del corresponsal de l'agència EFE, «Reagan cabalga de nuevo», amb una foto de l'exactor de Hollywood cavalgant pel seu ranxo californià. Les primeres edicions dels diaris de Madrid i Barcelona no donaren la notícia.

Evidentment, això en aquestes eleccions hauria estat impossible. M'ha fet recordar les primeres experiències electorals de la democràcia, amb les generals de 1977 i 1979. Polítics i periodistes ens dirigíem al govern civil, on anaven arribant molt lentament els resultats de cada poble. Si el darrer diputat a repartir anava just hi sorties ja de dia. Això que a Girona s'era especialment ràpid, normalment una de les primeres a tot l'estat, gràcies als ordinadors de Trànsit i de la llavors Caixa Provincial de la Diputació de Girona. Mentrestant, a la televisió apareixia a les dues de la matinada el ministre d'Interior, Rodolfo Martín Villa, qui de forma exasperant donava recomptes del 5 i el 6 per cent atorgant provisionalment diputats a formacions polítiques que acavaben essent extraparlamentàries. Llavors aturaven tota la informació fins a l'endemà.

Quan Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials de 2016 vaig escriure un article. Explicava que uns anys abans, en unes jornades televisives a Nova York, una de les sessions es dedicava al programa The Apprendice, produït per Mark Burnett i amb Trump com a protagonista. Era un reality show on aspirants a executius eren sotmesos per Trump a tota mena de proves, essent el premi un contracte per treballar amb ell. Evidentment, al llarg del programa els sotmetia a la tortura dels seus comentaris despectius abans de donar-los un altra oportunitat o despatxar-los de mala manera. Tot es rodava a les seves oficines i cases, amb la seva família i empleats. Va tenir tant èxit que va passar de cobrar 50.000 dòlars per programa a un milió i a ser-ne coproductor. Trump era a la presentació del programa i en fou protagonista. Quan va dir que el país estava en mans d'inútils i amenaçava de presentar-se a president, semblava que era una promoció del programa. La realitat supera la ficció.