La covid-19, que ens està acompanyant des de fa més de deu mesos, ens ha arrabassat la festivitat més estimada pels gironins. De cop i volta, ens hem trobat amb unes Fires escurçades a cinc dies, sense pregó inaugural, ni correfoc, ni Fira de Mostres o del Dibuix i Artesania de Tots Sants, etc. Van desaparèixer les barraques a La Copa, les atraccions a la Devesa i la immensa majoria de les activitats que configuren les tradicionals festes de la ciutat. Per no tenir no hem tingut ni tan sols les parades de castanyes que hi posaven la nota de color. En aquesta ocasió, l'Ajuntament de la ciutat no va voler córrer riscos i, d'acord amb la realitat epidemiològica, va decidir tancar l'aixeta de la diversió ciutadana per tal de no fomentar el perill de possibles contagis. Era, és clar, el que tocava fer i, malgrat les raonables lamentacions dels més afectats per les mesures, ja només ens queda tancar el parèntesi 2020 i pensar que, si es treballa bé, amb temps i sense virus, tal vegada les Fires del 2021 puguin arribar a ser les més lluïdes de la història.

Les Fires han passat amb un regust de melancolia per les festes perdudes, però no tot s'ha perdut pel camí víric. L'Ajuntament ha mantingut el costum de treure per aquestes dates una publicació que, des de temàtiques i perspectives diferents, ha ajudat a un millor coneixement d'aquesta Girona multicolor. En aquesta línia, cal reconèixer que enguany s'han lluït amb l'edició del llibre Autobiografia de Girona, un extens i extraordinari treball de Joan Boadas i Anna Gironella que recupera dels fons arxivístics textos, documents, fotografies, memòria viscuda que, en paraules de l'arxiver municipal, «són moments remots que convertim en presents i que analitzem des de la nostra contemporaneïtat tot buscant claus interpretatives que ens ajudin a resoldre un fet del passat i contribuir a crear un relat de futur».

L'Arxiu Municipal de Girona disposa avui d'un valuós material que és tractat amb una cura excel·lent per part del personal que allí presta els seus serveis. Bona part prové de donacions de ciutadans que decideixen cedir al municipi documents que han conservat tota una vida, ja siguin fotografies, llibres, diaris o pel·lícules amb la certesa que tot el material serà degudament catalogat, conservat i a disposició de generacions futures. Una anècdota de fa pocs mesos m'ha confirmat la realitat d'aquest servei exemplar de documentació al servei de la comunitat. Per un dels capítols de la meva propera novel·la històrica necessitava saber com i de quina manera havia mort l'infant Alfons, fill de Jaume I. Vaig consultar diverses publicacions i vaig demanar ajuda a experts però no me'n sortia fins que vaig decidir preguntar-ho a l'arxiver Joan Boadas. En poques hores em va facilitar un assaig de l'historiador Ferran de Sagarra publicat l'any 1917 al Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Gràcies a aquell document vaig poder continuar el capítol que tenia encallat!

Amb el volum que ara s'ha posat a l'abast del públic han fet un regal a la ciutat. El llibre repassa amb textos, fotografies, planells i reproduccions de vells documents la memòria dels nostres avantpassats i ens mostra una realitat històrica perquè cadascú pugui rebobinar els retalls de tantes vivències passades en la Girona d'ara i sempre. Des de l'anomenat Privilegi d'en Provençal, acta fundacional del govern municipal de Girona atorgat pel rei Pere II, les muralles, els barris, els serveis públics, la comunitat jueva o les fàbriques de paper i, per damunt de tot, la gent, ja siguin els treballadors de la fàbrica Grober o les fotos de casa Lux, però també l'arquitectura, la cultura o la música. Una tasca de tria de documents posats en un ordre exquisit que ens permet copsar en tota la seva intensitat els batecs d'una ciutat que manté vius els records gràcies a un esforç continuat de memòria col·lectiva.