Els somnis, somnis són?

Els somnis són alguna cosa més que somnis, hi ha moments que es poden arribar a materialitzar.

Molt optimista la veig...

Sí, totalment (riu).

Per què?

I per què hauria de ser pessimista?

Ben mirat, té raó.

Trobo l'optimisme una bona manera d'afrontar la vida. Crec que si tothom fos optimista, tot aniria millor.

La por a vegades fa que els somnis no es materialitzin?

Sí, la por i a vegades també la falta de coratge.

Tothom sembla tenir por, actualment.

És veritat, ara estem tots una mica retinguts. Però amb la por no vas enlloc. Una cosa és estar previngut i vigilant, però hem de mirar que la por no ens freni de fer segons quines coses. I més si parlem de complir somnis.

Hi ha gent que viu la mar de bé en la rutina.

Hi ha gent que viu feliçment en la rutina, i em sembla estupend. El problema és la gent que viu en una rutina i no és feliç.

Què se'n penedeix de no haver fet, a la vida?

Segurament no haver viscut més temps en un altre país. Però encara espero fer-ho.

No li agrada aquest?

No gaire (riu). Esperi, esperi, que ho arreglo: estar en altres llocs t'obre molt la ment. Vaig viure dos mesos a Los Angeles, que és molt poquet temps, m'hauria agradat estar-hi més, crec que una experiència així aporta moltes coses. És una pena que no tothom ho pugui fer.

Una optimista com vostè, en treu alguna cosa positiva, de la pandèmia?

Sí.

Ho sospitava.

Personalment, per descomptat, he tingut molt temps per escriure, per repassar el llibre... Inclús per pintar, que no ho havia fet mai! He descobert facetes noves de mi mateixa. I a escala global penso que ens ha passat el mateix, tots hem descobert que estar a casa no està tan malament. La gent ha disfrutat de coses tan quotidianes i bàsiques com cuinar.

A Madrid tenen bars i restaurants oberts, així qualsevol s'ho agafa bé...

He, he, això és veritat. Però no pensi, tampoc hi anem gaire, no freqüentem els llocs amb gaire gent.

Va abandonar el món de la cosmètica per la literatura, que provoca moltes més arrugues.

No ho havia vist mai així, però és molt probable. És que feia quinze anys que em dedicava a la cosmètica, i arriba un punt que deixa de ser un repte. Jo crec que en tot, sigui una feina o qualsevol altra faceta, arriba un punt que t'has de plantejar si necessites canviar de direcció.

La deessa Hera era gelosa i venjativa; vostè, també?

Jo no, però la protagonista de la novel·la té alguns trets que es podrien qualificar així. Però va evolucionant, al principi té un caràcter més dur i sec.

Deixi la protagonista, que li ho preguntava a vostè. És dolça i carinyosa?

Ara, sí (riu). He evolucionat com el meu personatge. Abans potser era menys flexible, quan ets jove t'entestes a fer valer el teu punt de vista. Amb el temps, t'adones que la vida és més fàcil si ets més flexible i obert, que el teu punt de vista no sempre és el millor.