Un mestre iogui a la Girona de fa 44 anys... La gent el mirava malament?

Vaig ser el primer de fer classe de ioga a la província de Girona, de fet vaig ser dels primers a tota la península Ibèrica. I certament, hi havia molta confusió, la gent es pensava que el ioga era una art marcial.

Com a mínim.

També es pensaven que l'encens que cremàvem era algun producte... estrany, ja m'entén, i per això la gent es relaxava.

Droga, per descomptat. Ja només faltava que els acusessin de ser una secta.

També s'ho pensaven, era l'època de les sectes, els anys setanta.

Es devia sentir sovint allò tan gironí: «aquest és un enganyabobos

Sí, la sort és que sortia en un programa de televisió de la Julia Otero, també en un d'en Pepe Navarro. Això va ajudar, va fer forat. La gent va començar a pensar que potser jo era menys traïdor del que semblava (riu).

Com es va aficionar al ioga?

El meu pare en practicava. No era professor, es guanyava la vida fent negocis, però li agradava el ioga.

Ha viatjat a l'Índia, com és costum entre el gremi?

Hi he estat 22 vegades.

Això dona per tenir-hi família i tot.

No, però em podrien anomenar hindú honorífic. Tanmateix, l'Índia ha canviat molt, des que hi vaig estar per primer cop, no sé si hi tornaré.

Imagino que menja macrobiòtic i només beu te...

He estat vegetarià molts anys. Ara ja no tant. Tinc 67 anys, les coses han de canviar.

Igual que els gimnasos, les escoles de ioga ara tenen tancat. Es veu que no són un servei essencial, malgrat el nom de la seva escola.

Pràcticament no hi ha cap poble gironí, per petit que sigui, on no es faci ioga, encara que sigui al centre cultural. La gent ho necessita, ens ho estan demanant. Fem classes on line, però no és el mateix, falta la presència.

Precisament el ioga deu ajudar a suportar una situació com l'actual.

Sí, primer perquè respirar bé és un dels trets més importants del ioga, que és molt interessant, perquè la covid es transmet per via aèria. I després, també com a ansiolític. Hi ha molta gent deprimida, i el ioga és una bona eina en aquests casos. Cada dia ens demanen quan obrirem.

El món s'hauria de relaxar?

El món està cada cop més crispat, en tots els àmbits. Però com més crispació hi ha, més es busca una via de tranquil·litat, un aprenentatge de la serenor. Aquí és on entra el ioga. Grans companyies internacionals fan cursos de meditació i relaxació als seus empleats.

És trist que el Yogui més famós sigui un os?

Es refereix a Osho, el gran mestre hindú?

Errr... no, a l'os Yogui.

Sí, segurament és el més famós. I potser és el més simpàrtic de tots els ioguis, que n'hi ha alguns de molt antipàtics (riu).