El grup de -diuen ells- punki-pop La La Love You, madrileny amb molts seguidors a Girona i format per Rafa, David, Rober i Celia, ha guanyat el premi al «Millor artista espanyol» en els European Music Awards de l'MTV
Els premis només són interessants si hi ha pasta pel mig?
Si et toca l'Euromilions deu ser meravellós. Però els premis serveixen per a moltes altres coses, sobretot et reafirmen que estàs fent bé les coses.
Tinc 57 anys, les dones ja no em miren: revelin-me «La pócima del amor».
Ha, ha, no la sabem, si la sabéssim, aniríem a Mujeres y hombres y viceversa, i fer-nos famosos lligant.
No em diguin que no hi ha fórmula màgica.
Que nosaltres sapiguem, no n'hi ha. Si existeix, malauradament la desconeixem.
Per a què serveix l'amor?
En el nostre cas, per a escriure cançons. Si no, no sabem de què parlaríem a les cançons, l'amor és la nostra font inesgotable d'inspiració.
Diuen que inspira més el desamor, així que ja saben...
Coneixem totes dues coses, així que ambdues ens inspiren.
La fi del món ja és aquí?
Quan vam escriure «El fin del mundo» no imaginàvem que ara estaríem passant per aquest moment. Preferíem una fi del món banal, tipus «la noia que m'agrada no em contesta el whatsapp».
Qui l'enxampés, una fi del món limitada a un amor no correspost...
Això pensàvem aleshores. N'ha vingut un de més real.
També van escriure «Miedo y futuro». Realment fan por, són profetes.
Exacte, exacte. A partir d'ara haurem de ser curosos en titular les cançons.
La por i el futur són sinònims, avui?
Almenys ho eren fins fa poc. Sembla que des que ha sortit l'anunci que hi ha una vacuna que funciona, es nota un canvi en l'actitud de tothom. Gràcies a Déu cada dia es mira el futur amb una mica menys de por.
Això serà a Madrid, on viuen vostès, que almenys poden anar de bars.
Mai se sap, vagi a saber si les coses estan millor a Catalunya o a Madrid. Vagi a saber qui fa servir la fórmula adequada. A vegades, quan aquí, a Madrid, estem massa tranquils, penses «aiaiai, a veure si hauríem d'haver pres mesures més dures». O sigui que potser fa malament de tenir-nos enveja, qui sap si aquí anem de bars i no ho hauríem de fer.
Els bars són importants?
Creiem que sí, que per la nostra cultura els bars són molt importants. Més enllà de reflexions de tipus polític i econòmic, que està clar que l'hostaleria és un pilar.
Deixin-se de política i economia, jo parlava dels usuaris.
Som una cultura molt de bars, quasi totes les coses importants passen als bars.
«Más colao que el Cola Cao». El Cola Cao, col·loca?
Diuen que massa sucre col·loca. O sigui que en excés, deu col·locar.
No cal esnifar-lo?
(Riallada) No ho hem provat. Tanmateix, no ho recomanem gaire. De petits tots ens n'hem fotut una cullerada a seques, i no és agradable. I això per la boca, pel nas deu ser pitjor.
Per què van a buscar l'amor a Lapònia, podent anar, no sé... a Cuba?
Això és el dolent de l'amor, que és impredictible. Si el poguéssim programar, perdria la seva màgia. Mai se sap des d'on et cridarà l'amor. Si et crida des de Lapònia, com ens va passar a nosaltres, és força putada, seria millor des de Hawaii.
Ja hem acabat. «Si nos decimos adiós, que sea bailando».
(Riallada) Sempre ballant, i més ara que no ho podem fer a les discoteques.
