«El cervell aprèn i es transforma amb cada nova experiència»

Els viatges al cervell no són els que organitza l'LSD?

He, he, aquest és un altre tipus de viatge. El que proposa la Rosa Casafont és ben diferent. És un viatge d'autoconeixement, d'estructures, de funcions i de capacitats, que una vegada fet som capaços d'empoderar-nos. Amb les eines del mètode Thabit podem dirigir la creació i la desestructuració de les xarxes neuronals que ens permeten comportar-nos.

Per dir-ho fàcil: així pensaríem més clarament?

Partint d'aquest coneixement de qui som nosaltres, de com el cervell aprèn i es transforma amb cada experiència. Després, utilitzant les eines que proposo, la persona és capaç de dirigir la seva vida.

En quin sentit?

De pensar més saludablement i de cuidar la seva salut, cosa que sovint s'oblida. Jo tinc la gran sort que vinc de la medicina i a més tinc els coneixements de la neurociència, cosa que fa un bon tàndem.

Venint de la medicina tradicional s'estalvia que la tractin de xarlatana?

Segurament. Però jo soc de ment molt oberta, fa molt que tracto mètodes que des de la medicina convencional no s'han explorat fins als darrers anys.

Quin error destacaria del nostre comportament habitual?

Ser reactiu a les circumstàncies. És a dir, solem esperar que el món canviï a la nostra conveniència. Això ha d'anar al revés. Som nosaltres els que hem de canviar, i fer el millor possible el que depèn de nosaltres.

Ens coneixem a nosaltres mateixos?

Aquesta és la sensació que tenim, uns més que altres. Però si parlo des de la neurociència, he de dir que el cervell es transforma en cada experiència. La nostra ment crea processos molt abstractes, que són vehicles de la nostra forma de ser. I aquests processos emergents els canviem, tant si volem com si no. El que ha d'interessar és saber com es transformen.

Si conèixer-se un mateix és tan complicat, de conèixer els altres, ni en parlem...

No diria que és complicat, hi ha persones que tenen molt interès a saber com pensen, com senten, que volen saber si poden millorar el comportament... Conèixer els altres és el següent pas. Però també és l'origen.

Uf, quin embolic.

No és que m'estigui confonent, no. Des que sortim al món aprenem comunicació, perquè som molt hàbils observant com es comporta l'altre. Abans que individuals, som socials. De tal manera que si treballem aquesta capacitat, quan som més madurs es tracta de... com ho diria... acabar d'esculpir la nostra persona, per treballar una comunicació saludable amb els altres. Cosa que ens fa molta falta.

Si som socials abans que individuals, com ens afecta l'actual situació?

Ens afecta, evidentment. Si el cervell canvia amb cada experiència, per força aquesta experiència traumàtica -per algunes persones molt més que per altres- ens afecta. Ens afectarà més o menys en funció dels coneixements que tinguem per afrontar una situació com aquesta.

Concreti, que estem tots acollonits.

Hem de ser capaços de viure amb els ulls oberts, acceptant que tenim al davant una situació difícil i que ens hem de deixar assessorar pels professionals mèdics. I a partir d'aquí, admetre quines són les nostres limitacions i quines recomanacions hem de seguir. Amb tot això, serem capaços de minimitzar el risc. I sobretot, sumar-hi responsabilitat social, perquè no estem sols. En la societat actual falta molta responsabilitat social.