«És interessant fer coses que en part incomodin»

Què tenen en comú catalans i bascos?

A banda que uns i altres tenim una llengua pròpia, tenim també un historial de reivindicacions que ens uneix. A mi, personalment, m'ha servit per tenir relació amb moltíssims grups catalans.

Però vostès aixequen pedres, i nosaltres d'elles en fem pans.

Ens ha servit per afinar la punteria, estem preparats.

Hitzeman significa «promesa». Què pot prometre i promet?

Prometo solemnement davant seu, en aquesta entrevista, que a partir d'ara intentaré passar més temps amb els meus éssers estimats i destinar-ne menys a les xarxes socials i coses semblants. Miraré d'identificar el que és realment important. Començaré a dir més vegades «t'estimo».

No promet poca cosa, no.

Bé, prometo intentar-ho (riu).

Quina és la darrera promesa que ha incomplert?

Hòstia (pensa una estona). He sigut molt correcte amb les restriccions que tenim, però confesso que l'altre dia no vaig poder evitar fer unes cerveses amb un amic, a casa seva... a deshora.

Publiquem això? No rebrà una visita policial?

Al loro! De debò que he sigut molt curós, només ha sigut aquesta vegada.

Vinga, li perdonem una cana

Esperem que la gent tingui pietat de mi.

Molta gent pensa que al País Basc només hi ha velles tradicions. Però el rock basc ha sigut molt potent, i vostè mateix fa música electrònica.

L'escena musical basca està canviant moltíssim, amb cada cop més influències internacionals. Però encara hi ha feina a fer, encara trobo gent que em diu que se li fa estrany escoltar el meu tipus de música en euskera. Simplement és que al País Basc no hem treballat gaire aquests estils. Però és interessant fer coses que en part incomodin.

Quants cops ha escoltat «hauries de cantar en castellà, arribaries a més gent»?

Uf, això ho sento moltíssim. He estat dos anys fent un màster de música popular a Anglaterra, on hi ha la indústria musical més potent. Allà no entenen com puc cantar en una llengua que coneixen menys d'un milió de persones.

I vostè, tossut.

Tinc molt clar que si vull fer sentir alguna cosa a algú, ha de ser des de la més pura realitat, ha de ser autèntic. I jo sóc d'un poblet navarrès on tots parlem en euskera, no ho puc negar en la meva música.

Canviant de tema: quina merda d'any.

Econòmicament i social, no podem negar que ha sigut una merda d'any. Però personalment, he conegut gent que si no, no hauria conegut. I també he escrit cançons que, si no, no hauria escrit.

Què ha après aquest any?

L'aturada m'ha fet reflexionar sobre si vull seguir vivint a la velocitat que he viscut tots aquests anys. No dic que n'hagi tret una conclusió i que ara canviï de forma de vida, però ho intentaré. Almenys m'ha servit per parar i dir «això és una bogeria, potser cal replantejar-se algunes coses».

No valorem prou el temps que tenim per passar amb qui estimem?

Sempre ens justifiquem a nosaltres mateixos per no passar temps amb la gent del nostre entorn. Un dia aquesta gent no hi és, i ens hauria agradat dedicar-los més temps. Jo aquest Nadal el passaré amb els meus avis.

Es vacunarà?

Hòstia, que cabró que és, eh (riu)?

M'ho diuen a vegades.

Mmm... no sóc antivacunes, però sí que sóc escèptic, ho poso tot en dubte. Així que ja ho aniré veient. Com que no pertanyo a cap grup de risc, em permetré la llicència d'anar veient com va la cosa.