01 de desembre de 2020
01.12.2020
Diari de Girona

Jordi Nadal: «No hi ha cap forma de censura que sigui progressista»

Jordi Nadal, fundador i director de Plataforma Editorial, és un maníac dels llibres · Al seu bloc «www.jordinadal.com», fa anys que comenta les seves lectures · Ara publica «Libroterapia», on parla dels autors -un per capítol- que més l'han marcat, amb breus comentaris i amb alguns fragments de les obres

30.11.2020 | 23:44
Jordi Nadal: «No hi ha cap forma de censura que sigui progressista»

Es va fer editor perquè no trobava qui li edités els seus llibres?
Tan descarat soc? Això d'enviar manuscrits a les editorials em fa mandra, soc impacient, així que vaig muntar la meva (riu).

L'afició a fer fitxes de tot el que llegia va iniciar-la a setze anys. Era un nen repel·lent?
Sí, i ho continuo essent. Soc un personatge de pel·lícula de Woody Allen, neuròtic urbà, que més o menys controla les seves neures amb tota la simpatia, bon beure i bon menjar que es pugui. I bones converses. M'agrada molt llegir. Vaig començar fent fitxes a mà d' El árbol de la ciencia, i ara les faig al meu blog, dels llibres que més m'han agradat cada any.

A Libroterapia hi ha només un català, Josep Pla. Li diran botifler.
No es pot fer tothom content. Miguel Torga deia que l'universal és el particular sense fronteres. Jo soc un català universal, m'agrada el món sense fronteres. El món és molt gran, no me l'acabo. Posar un català entre 40 autors, està bé. Si n'hagués posat el 10% de catalans, tindria un delirium tremens d'egolatria catalana.

Quin és el darrer llibre que no ha pogut acabar?
Dos, fa molt de temps. La mort de Virgili, de Herman Broch, que era molt dur. I Diamantes sangrientos, de Greg Campbell, que em feia mal.

Em referia a no acabar-lo per dolent...
L'avantatge dels llibres molt dolents és que els pots llegir mentre mires la TV.

I el que ha llegit més vegades?
N'hi ha tres que els he llegit dues vegades: El roig i el negre, de Stendhal; Viaje al fin de la noche, de Céline, i els diaris d'Albert Camus.

Céline! Aviat el prohibiran per feixista. I Lolita, per pederàstia. Hi ha una nova censura?
Naturalment que sí, avui tenim motius per odiar tothom. Per això el més important és no tenir motius per odiar ningú, i si els tens, concentrar-te en les coses bones que tingui cadascú. Ara acabo de comprar una barra a la fleca, i a mi m'és igual de quin equip sigui el forner, o quina música li agradi o a qui vota. Només vull que el pa sigui bo. Hem de jutjar les obres. Si hi ha alguna persona immaculada, que aixequi la mà.

Hi ha ara una censura progressista?
No hi ha cap forma de censura que sigui progressista, per més que se li posi aquest adjectiu.

Un llibre que destaca de 2019 és Serotonina. Aviat censuraran Houellebecq?
(Riallada) Houellebecq és un geni, és un provocador. A mi em fa molt de riure. Suposo que hi haurà gent a qui no agrada el que diu, i està bé que sigui així.

Avui s'ha d'estar a favor o en contra de.
M'avorreix la gent que és d'un color. O de dos. Prefereixo el Pantone, que en té 1.114. Ni monolingüisme ni bilingüisme: poliglotisme. Amb les lectures, amb les opinions i amb els amics. Si no, estem a la tribu.

La literatura que es fa a Catalunya en castellà és cultura catalana?
Crec que sí. El primer que cal esperar d'una cultura és que sigui generosa. Una cultura que no vulgui ser generosa em semblaria una cultura menor.

El 2018 destaca Las uvas de la ira. Ben vigent, encara?
Mare de Déu! Una obra mestra. Si ara llegís el fragment quan en Tom veu la seva mare en sortir de la presó, em tornaria posar a plorar.

La gent ja no parla de llibres, parla de sèries...
He, he. Els diria que quan escolten les bones frases de la sèrie, estan llegint un novel·lista. Però mentre a la sèrie hi ha tres frases bones per capítol, en una bona novel·la en tens cada cinc pàgines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook