Els honorables solen ser poc honorables, a Catalunya?

La senyora Rita és una gironina molt honorable, però els seus diners venen d'un negoci... no tan honorable. Però la gent això ho sol oblidar, es queda amb l'aparença honorable i no es fixa amb l'origen de les fortunes. Això passa moltes vegades.

Deu ser per aquest sentit de l'honorabilitat, que als presidents se'ls tracta de Molt Honorables...

He, he, sí, però aquí més val córrer allò que en castellà en diuen un tupido velo.

Diners bruts a Girona! Això només pot passar en la ficció, aquesta ciutat és el paradigma de l'honradesa.

Ehem, només li haig de dir que el subtítol del llibre és «Una història de la Girona real». Però que ningú busqui semblances amb personatges reals, que és tot inventat. Tanmateix, suposo que a Girona hi deu haver amagades moltes històries d'aquest tipus. Al llibre es diu que es fa el possible perquè no se sàpiga res sobre els que manen a Girona.

Els que manen a Girona són sempre els mateixos?

De tant en tant canvien l'alcalde, però no sé si això té gaire transcendència.

Què importa que els diners siguin bruts, si des de Roma sabem que no fan pudor?

Només cal rentar-los bé, una vegada estan ben nets, ja no fan cap pudor. Ningú recorda quin és el seu origen.

Què faria amb 800.000 euros, si els hagués robat vostè?

Mmmm, serien un problema. A la vida he intentat sempre evitar els problemes, i 800.000 euros me'n crearien un de gros, perquè no sabria què fer-ne.

L'hi donarien per muntar-se una ambaixada catalana en algun país exòtic.

Queda encara algun país sense ambaixada catalana? Si en queda algun, m'apunto la idea.

El protagonista és un experiodista bona persona. Un periodista pot ser bona persona?

És un món que conec només des de fora, però el protagonista ho era, va perdre la feina i la parella per intentar ajudar algú. Ho va perdre tot, pobre home.

No es pot ser bona persona...

Si és bona persona, segur que no tindrà 800.000 euros.

A Catalunya el futur és dels cínics?

El futur, el present i el passat. En aquest món sempre triomfen els cínics. Els cínics mal entesos, no els filòsofs cínics de l'antiga Grècia, que eren molt interessants.

Un bon català és com un bon musulmà, que ha d'anar almenys un cop a la vida a Waterloo?

(Riallada) Abans s'havia d'anar a Montserrat, no sé si ara s'ha canviat per Waterloo. Jo, de moment, encara tinc pendent Montserrat.

O sigui que de Waterloo, ni en parlem.

De moment, no, primer haig de complir amb Montserrat.

Després de les eleccions del 14-F, en divuit mesos Catalunya independent?

Mmm... no sé què dir-li.

L'hi preguntaré d'una altra manera: veu en l'horitzó la república?

Veig la república francesa, la dels Estats Units, totes les de Sud-amèrica... A totes aquestes les veig, en el futur. Les veig amb un futur esplèndid, a més.