04 de desembre de 2020
04.12.2020
Diari de Girona

Manolo García: «Estic orgullós de ser català i de cantar en castellà»

El músic Manolo García torna a la literatura amb «El fin del principio», un poemari on recull el seu univers líric i surrealista

04.12.2020 | 00:44
Manolo García: «Estic orgullós de ser català i de cantar en castellà»

Comencem pel principi: em pensava que li agradava ser l'últim... de la fila
Excepte en les actuacions, que estàs allà davant del públic, soc una persona discreta. No m'agrada sobresortir per res que no sigui el meu ofici, la música.

Fa un temps vaig entrevistar en Quimi Portet. Digui-li alguna cosa, per si ens llegeix.
Res, saludar-lo, dir-li que el que fa és important, i donar-li les gràcies per tants anys d'amistat i de carretera plegats.

Comença el llibre llegint Faulkner. Llegint un monstre així no marxen les ganes d'escriure?
La literatura que ha superat el pas dels anys o dels segles té un poder de transportar-nos, de fer-nos lliures i reflexius. Ens allibera i ens ensenya coses vitals per a l'ús quotidià. La lectura, per mi, és aprendre d'altres que han sabut viure. O que han malviscut, però amb dignitat.

L'amor no és cec?
L'amor està dins nostre. No és cec en la mesura que un va destapant les possibilitats. A vegades anem a cegues, però hem de saber agafar-lo amb força. No és fàcil ser amant de la vida, del present.

Quan va començar a ser un porquet?
Ho portem als gens (riu), la mare naturalesa ens impulsa a la porquejada còsmica. Els éssers humans som una panda de desbaratats. Som animals, i per tant volem procrear, excepte uns quants frikis que ens entestem a no procrear.

Continua essent un porquet, com en el poema de la seva infantesa?
Mai he sigut un porquet, he sigut un vital. Ser un gran porc és fer mal als altres, si no fas mal ni molestes als altres, no passa res.

Els sopars de separats són tan tristos com el que descriu en un poema?
He conegut gent que en aquest sentit han patit desfetes. El poema és fet observant un sopar de separats, escoltar les seves bromes, que són més bèsties a mesura que creix la ingesta d'alcohol...

«Yo solo soy uno que pasaba por aquí». Això és un autoretrat?
Tots som uns que passàvem per aquí. Per què és aquí vostè? Per què hi soc jo? Per un espermatozou que es va desviar. El cas és que ara hem de pagar a Hisenda i mirar de posar el tiquet en zona blava, després que ens hagin tret diners durant anys.

A Maradona li han buscat de seguida les foscors de la seva vida. A tots ens pot passar el mateix?
Algú que ha donat alegria a tot un planeta, té una mica de perdó. Si ha destrossat la seva vida, si s'ha fet mal a si mateix i als que l'envolten, no som ningú per jutjar. Ens hem de posar a la pell dels altres, tots som imperfectes. Jo em quedo que va fer plorar multituds d'emoció. Fer-ne escarni és molt lleig, cal respectar les persones. Com diu la Bíblia, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.

Canta i escriu en castellà. Segons la consellera de Cultura, vostè no forma part de la cultura catalana.
Soc català, nascut a Barcelona. I bilingüe. Estic orgullós de ser català i de cantar en castellà. Canto en la meva llengua materna, els meus pares van venir d'Albacete als anys 50, i estic orgullós de Catalunya i d'Albacete.

L'últim poema del llibre parla de l'atzar. La vida és això, atzar?
Sí atzar. Tot i que és un atzar que anem dirigint una mica en el dia a dia. Els nostres actes quotidians tenen conseqüències, i les persones adultes hem de ser-ne conscients.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook