Que no té rius a Girona, que escrigui sobre el Duero?
Quan fa quatre anys em vaig jubilar, buscava una raó per llevar-me del llit cada matí. Va donar la casualitat que en un sopar a casa vam beure un vi de Ribera del Duero i em va semblar boníssim. Què deu tenir aquest riu, que s'hi facin vins tan bons, vaig pensar. I com que m'agrada viatjar però no conec gaire Espanya, ja vaig tenir el meu projecte de jubilació
I cap allà de caps.
Només d'arribar de Suïssa, on vivia, encara amb el cotxe de matrícula suïssa, vaig anar-hi. Vaig fer des dels Picos d'Europa fins Porto. A poc a poc, anant d'hotels, coneixent gent... disfrutant del viatge. Allò havia de ser un llibre, perquè a més hi ha molts personatges històrics interessants. Més que un llibre de viatges o de vins, és un reportatge històric.
Aquí tenim el Ter, el Llobregat...
Potser no hi ha vins tan bons (riu).
Tothom hauria de tenir un projecte de jubilació?.
Depèn. Conec gent que improvisa, jo ho haig de tenir tot planificat. Em feia por quedar-me tancat a casa, perquè he estat viatjant tota la vida. Em veia al sofà de casa i pensava: t'enfonsaràs. Però depèn de cadascú, si hi ha qui prefereix mirar sèries de TV, em sembla perfecte.
El Duero és alguna cosa més que vi i un poeta?
A Sòria, tot és Machado, escola Machado, carrer Machado, centre Machado... El capítol que li dedico acaba a Cotlliure, passant per Girona. Però he descobert altres coses interessants. Inés de Castro, per exemple, una gallega que es va casar amb el rei de Portugal, vaig estar al castell on va viure. O Cristina de Noruega, que va anar fins a Valladolid per casar-se... i va passar pel carrer de la Força, a Girona.
Què s'aprèn viatjant?
És un dels plaers que cada cop visc amb més intensitat. He viatjat molt per feina, però treballant estàs en tensió. Viatjar sense estrès, ho he descobert fa poc: xiulant, amunt i avall, tastant vins aquí i allà, visitant una amiga... No és allò de viure un cop d'estat a Tailàndia i patir per si et fotran un tret i perquè la crònica arribi a l'hora a Madrid.
El viatge del jubilat és diferent.
Vaig dedicar un mes i mig a anar a Rússia. Per terra, en bus, tren, taxi, etc. I el mateix vaig fer anant a Istambul. No és només el plaer del moment en què viatges, sinó després, en recordar-ho.
No em digui que no troba a faltar l'adrenalina.
Mmm... quasi que no (riu). I això que quan vas a dormir després d'un dia en tensió, dius «quin dia tan fantàstic».
Ha viscut molt a Suïssa, de fet té doble nacionalitat. No ha vist per allà els nostres il·lustres exiliats passant gana?
En l'anunci d'un diari d'esquerres vaig veure aquella noia, em penso que de la CUP, ara no en recordo el nom.
Jo tampoc el recordo, ja. És bon lloc per exiliar-se, Suïssa?
Si tens molts calés, sí. És un lloc molt car, eh? No sé si és el cas d'aquesta noia i els altres que hi ha. En el passat Suïssa va ser un lloc d'acolliment.
Parlant de diaris. Tinc entès que en fa col·lecció. Quants en té?
Uns 15.000, de tot el món. La condició és que a portada duguin un fet històric important i que el diari sigui d'on es va produir. Tinc diaris xinesos amb la mort de Mao en portada, un austríac amb l'assassinat de Sissí, un bosnià amb l'atemptat que va provocar la primera Guerra Mundial...
Com es veu la política catalana i espanyola des de la distància?
Ja m'he adonat només d'arribar aquí, que hi ha un bon merder. El que hauríem d'aprendre de Suïssa, que és un sistema del tot federal, és el respecte que es té la gent. Encara que estiguin en desacord. Això aquí ho trobo a faltar. Sap qui és el president de Suïssa?
Errr... no.
Exactament, ningú el coneix. Allà tot és molt discret. Està al càrrec només un any
Així no té temps de col·locar familiars i amics, aquí és impensable.
És una democràcia de negociació i consens. Cosa molt difícil.
