Els maquis van ser la cara visible de la resistència franquista un cop la Guerra Civil ja tenia uns guanyadors clars. I com tants joves -i no tan joves-, Enrique Martínez Marín, conegut pels seus com «Quique» i de 22 anys i Celedonio García Casino, «Celes», de 27, van decidir agafar les armes per sumar-se a l´objectiu de desestabilitzar el franquisme que perseguia aquest moviment.
Ambdós van formar part d´un dels grups de maquis més actius que va formar Josep Lluís Facerias (1920-1957), conegut com a Face. Guerriller anarquista i un dels màxims exponents del moviment maqui dels anys quaranta i cinquanta, va organitzar diverses accions armades, de propaganda i de recuperació econòmica.
El 26 d´agost de 1949, el grup de Facerias va patir una emboscada de la Guàrdia Civil al Pla de Collans, a Espolla, prop de la frontera francesa. Hi va haver un intercanvi de trets i van morir-hi dos dels maquis, Celes i Quique. Tots dos eren membres de les Joventuts Llibertàries dels barris de Gràcia i del Carmel de Barcelona.
L´any 1952, el germà de Quique va gravar les inicials dels dos maquis a la seva tomba. Des de llavors, han tingut lloc diverses accions commemoratives que han convertit el cementiri d´Espolla en un espai de memòria.
Aquí tindrà lloc avui, en un acte sense públic per culpa de la crisi sanitària, la col·locació per part del Departament de Justícia d´una placa que recorda els noms d´aquests dos joves abatuts. Es tracta d´un plafó de la Xarxa d´Espais de Memòria, que té com a objectiu la dignificació de fosses i tombes en cementiris on hi ha cossos de víctimes i lluitadors antifranquistes. La intervenció s´ha fet en coordinació amb el Memorial Democràtic i ha comptat amb la col·laboració de l´Ajuntament d´Espolla i de l´Associació Cultural la Fraternal Espollenca.
La Direcció General de Memòria Democràtica, però, preveu fer un acte de descoberta de la placa més endavant, quan les restriccions sanitàries ho permetin.
I de Facerias què se´n va fer? Va morir en una emboscada de la policia franquista a la Plaça de las Madres de la Plaza de Mayo el 30 d´agost de 1957, després de passar diversos cops per la presó. Una placa situada a terra el recorda.
Objectiu: fer caure la dictadura
En acabar la Guerra Civil i, sobretot, des de la fi de la Segona Guerra Mundial, alguns grups de guerrillers anarquistes, que tenien les bases a l´exili (a França) o a les zones urbanes de l´interior, van continuar lluitant contra el franquisme. Les seves accions tenien com a objectiu desestabilitzar el règim de Franco i esperonar una mobilització popular que fes caure la dictadura. Coneguts popularment com a maquis, van formar una autèntica resistència armada a la dictadura.
La Xarxa d´Espais de Memòria Democràtica de Catalunya agrupa un conjunt d´indrets que constitueixen el patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica, amb l´objectiu que es recuperin, es conservin i difonguin.
L´agrupació inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol o fosses comunes), camins de memòria (rutes de l´exili, camí de la llibertat), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials.
