24 de desembre de 2020
24.12.2020
Diari de Girona
Ideòleg de l'exposició de joguets del franquisme

Pol Forcadell: «Hi ha un parxís que és l'entrada a Madrid dels franquistes»

23.12.2020 | 23:43
Pol Forcadell: «Hi ha un parxís que és l'entrada a Madrid dels franquistes»

El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, presenta una exposició de petit format sobre joguets d'adoctrinament franquistes. La idea de l'exposició va sorgir a partir del treball de fi de màster d'en Pol Forcadell, treballador del Museu.

A les dictadures els nens també juguen?
Sí, exacte, també juguen. La idea de l'exposició és al voltant d'aquest concepte. Al museu hi ha moltes peces relacionades amb jugar a la guerra. Vam pensar fer una mostra sobre aquest missatge implícit dels joguets del primer franquisme, que pretenien vendre un seguit d'idees afins, perquè quan els nens fossin adults, estiguessin alineats amb el règim.

O sigui, adoctrinar amb el joc.
Un joguet sembla innocent, però a vegades va més enllà, pot transmetre un ideari. No només parlo del règim franquista, sinó d'altres formes polítiques.

Encara passa?
Malauradament, encara passa. Sobretot en idea de gènere. Hi ha joguets per a nens i per a nenes, tant en les conductes com en els colors, encara es transmet la idea de segregació. Avui no és tan explícit, però encara es veu. Fins i tot les democràcies utilitzen la infància, o el cinema infantil, per transmetre idees. En la guerra freda, per exemple, Disney feia curtmetratges clarament anticomunistes.

Hi té alguna cosa a veure que durant la dictadura Espanya fos el principal fabricant de joguets?
Fins i tot ja abans del franquisme hi havia molta producció de joguets, potser per això tenim tants exemples de manipulació. En fabricar-se aquí, hi havia capacitat de manipular. Després dels setanta, amb els joguets de plàstic que es fabriquen als EUA i la Xina, la capacitat adoctrinadora disminueix.

Quins exemples curiosos ha trobat, que inclou en la mostra?
El primer que em ve al cap és una variant del Joc de l'Oca, el Juego del Flecha, de l'any 1942. S'hi juga com a l'Oca, amb caselles que perjudiquen o que afavoreixen. En lloc d'oques hi ha cignes -au relacionada amb el falangisme- i tota la iconografia falangista. Les caselles representen conductes positives o negatives d'un jove falangista, un Flecha.

La mort seria positiva, que era la nòvia desitjada.
He, he, curiosament no hi ha la casella de la mort.

Les armes eren molt presents en els jocs, en aquells anys?
Es veu clar que un dels puntals dels joguets per a nens és el bel·licisme, metralladores, per exemple. O un joc de taula que és com un parxís que representa l'entrada de les forces franquistes a Madrid.

Mentrestant, les nenes, cuinetes?
Exacte, era així. Jocs de brodar, cuinar... tasques de la llar.

Quin era el seu joguet preferit?
Jugava molt amb el Lego de la Guerra de les Galàxies.

Bel·licista!
Però en ser naus espacials, sembla que ho sigui menys.

Jo era més de Madelmans.
En tinc. Heretats del meu pare.

M'acaba de dir vell.
També li he heretat soldats, cowboys i indis.

Prou, no em maltracti més. Jugar amb pistoles és lleig?
Hi ha el debat.

No jugui amb mi. I la seva opinió?
No es poden treure les coses de mare. Jo he jugat amb espases i pistoles i no em considero violent. El problema d'aquests joguets de la mostra, més que el bel·licisme, eren les consignes. No era una pistola, sinó la pistola de tal regiment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook