10 de gener de 2021
10.01.2021
Diari de Girona
El boulevard

Hola, Filomena

Aïllats de la meseta, però no es facin il·lusions, que serà per pocs dies

10.01.2021 | 00:55
Un home passant amb esquís per davant de l'estàtua de la Cibeles de Madrid, del tot nevada, ahir al matí.

Havia previst viatjar ahir cap a Madrid un cop acabat el període nadalenc. L'arribada de Filomena em va aconsellar suspendre el pla. Teòricament m'hauria trobat amb una ciutat paralitzada per una nevada històrica que ha colapsat els moviments a tota la meseta. Ai, la meseta!, una plana de mig milió de quilòmetres quadrats i sis-cents metres d'altura perfectament situada al centre de la Península. Per entendre com va evolucionar la història cal estudiar un mapa i conèixer com els castellans varen conviure amb l'adversitat d'aquella geografia (quatre xais i una mica de blat) fins a inventar Espanya. I al mig de tot, Madrid, la vila esdevinguda capital. Era una hipòtesi que jo arribés ahir a Madrid. Renfe ha cancel·lat tota la circulació d'AVEs amb Madrid i l'aeroport de Barajas resta tancat. Veurem com ens acaba afectant a nosaltres aquesta borrasca al llarg del cap de setmana.

Durant anys vaig ser fidel oient d'Iñaki Gabilondo al seu programa matinal de la Cadena SER. Et transmetia seriositat i rigor, dibuixava un perfil empàtic quan calia i era un manantial de sentit comú. Quan jo treballava a Televisió Espanyola, Gabilondo solia ser qui venia a entrevistar als líders polítics. No duia ni un paper, no dubtava ni un moment en l'ordre lògic de les preguntes. Dicció i ús indiscutible del sentit exacte de les paraules. Abans de començar les entrevistes es prenia un cafè amb ell i el convidat. Un cop vaig estar a punt de preguntar com ho feia per no portar res escrit. Em va semblar agosarat i poc respectuós perquè, com vaig saber després per un col·laborador seu, el treball previ era intensíssim. Iñaki, que és donostiarra, era ràpid quan algun entrevistat o col·laborador a la ràdio feia referència al dia trist que es veia darrere les finestres de l'estudi a la Gran Via madrilenya, perquè estava emboirat o plovia. Manava connectar amb Màlaga o Barcelona, confirmant que gaudien d'un sol esplèndid.

«Llueve en Madrid, llueve en España», es deia amb conyeta a l'estudi. De fet, havia pensat en titular aquest article «neva a Madrid, neva a Espanya», fins que vaig comprovar que la nevada estava traspassant els límits de la meseta. La majoria de les televisions donen avui una complera informació del temps. Especialment en el cas de les televisions públiques, TV3 i TVE. A més d'un servei public, aconsegueixen unes magnífiques quotes d'audiència. A la meva infància recordo que no hi havia dia que a cap informació televisiva del temps hi manqués la paraula Navacerrada, que és la capital de «la sierra» de Madrid, terme que en general els madrilenys utilitzen per a qualsevol tipus de sortida a les rodalies. Llavors qualsevol visió era força mesetària. Plovia a Madrid i les imatges apareixien al Telediario. Probablement perquè a tota la redacció la pluja li provocava enormes maldecaps de trànsit: l'Ajuntament madrileny ha calculat que en un dia plujós hi ha el 50 per cent més de vehicles.

Els pioners de la meteorologia televisiva, siguin els germans Medina, Eugenio Martín Rubio o Pilar Sanjurjo disposaven de minsos mitjans respecte dels que ara gaudeixen els meteoròlegs. Durant els primers anys de TVE, a Mariano Medina li deien «el brazo incorrupto de Santa Teresa», en referència a la relíquia de la santa que Franco guardava a la seva habitació. No sé si fou aquesta conya la que provocà que, a la pantalla, comencés a veure's la imatge familiar i rodoneta de Mariano Medina en comptes d'únicament el seu braç marcant al mapa amb un llapis els episodis del clima peninsular.

Vaig llegir fa uns dies que les agències estatals de meteorologia del sud d'Europa són els que es coordinen per denominar una borrasca o tempesta important de la mateixa manera. Per noms humans i alternant gènere. Ja han rebut algunes ofertes d'importants companyies per esponsoritzar les denominacions. Qui sap si algun dia veurem la borrasca Apple o la tormenta El Corte Inglés. Si les destrosses són importants potser no és un bon reclam. Desconec, però, com Filomena ha acabat figurant a la llista, probablement a iniciativa italiana. I com que no és recomanable sortir aquest cap de setmana, em proposo tornar a veure Matrimonio a la italiana. Extraordinària pel·lícula dirigida per Vittorio de Sica als anys seixanta i protagonitzada per Sophia Loren i Marcelo Mastroianni. Està basada en una joia del teatre italià, Filomena Marturano, però varen optar per un títol més comercial quan es va fer l'adaptació cinematogràfica. Un drama que es condueix a ritme de comèdia. Disfrutaran. Moment també de fer uns nutritius i casolans espaguettis a la carbonara. Fa el dia perfecte. Evidentment, sense crema de llet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook