Gairebé la meitat dels professionals sanitaris de l'Estat espanyol té un risc alt de patir un trastorn mental després de la primera onada del coronavirus i un 14,5% el pateix de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la vida professional i personal. Ho indica un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges del Mar, amb dades de més de 9.000 treballadors de 18 centres sanitaris de l'Estat, en el marc del projecte Mindcovid. Els símptomes principals són depressió, ansietat, atacs de pànic, trastorn d'estrès posttraumàtic i abús de substàncies. Segons un segon estudi dels mateixos autors, un 3,5% dels sanitaris presenta ideació suïcida activa en l'últim mes.
Els estudis s'han publicat a Revista de Psiquiatría y Salud Mental i a Depression & Anxiety. Els dos treballs es basen en una sèrie d'enquestes anònimes en línia, del projecte Mindcovid, realitzades a professionals sanitaris dels divuit centres participants, procedents de sis comunitats autònomes. Els han liderat investigadors de l'IMIM i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), així com metges de l'hospital del Mar.
Un total de 9.138 professionals van respondre preguntes sobre la feina durant la primera onada; relacions familiars; impacte personal de la covid-19 o en l'entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures per detectar possibles trastorns mentals.
Segons l'estudi publicat a Revista de Psiquiatría y Salud Mental, del total de participants, el 45,7% presenten risc alt d'algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessitarien una avaluació professional per confirmar la presència d'un trastorn mental. Per patologies, el 28% presenta depressió; el 22,5%, trastorn per ansietat; prop del 25%, pànic; el 22%, estrès posttraumàtic, i el 6%, abús de substàncies.
«Les dades de la primera onada de la pandèmia indiquen una prevalença de problemes de salut mental discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l'esperada», destaca el doctor Jordi Alonso, autor principal de l'estudi, director del Programa d'Epidemiologia de l'IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBERESP.
El doctor Alonso assenyala que cal monitorar el risc que els problemes persisteixin i esdevinguin crònics i tenir en compte els factors identificats a l'estudi per minimitzar-lo: «Una part d'aquests trastorns poden ser reactius a un estrès agut i, amb un bon maneig, hem de veure si podem evitar que esdevinguin crònics». «Ens preocupa, perquè és un col·lectiu que ha de fer front a una emergència, el necessitem, i no ens podem permetre el luxe de tenir gent patint i que, a més, hagi de treballar», afegeix.
La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, que no han nascut a l'Estat espanyol i que no estan casades. El col·lectiu de les auxiliars d'infermeria és el que mostra un impacte més gran. Dos de cada tres auxiliars pateixen risc alt per trastorns mentals. En el cas de les infermeres, la meitat es troba situada en un risc alt.
A més, segons indica l'estudi, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia duplica el risc de tornar-ne a patir a conseqüència de la covid-19.
