S'ha donat la coincidència que, just quan el GEiEG havia clausurat l'exposició commemorativa del centenari de la Casa de Cultura i ja es disposava a organitzar un seguit d'actes de celebració d'aquesta magna efemèride (1919-2019) ens va afectar de ple aquesta pandèmia que, més enllà de les notícies luctuoses o col·lapses en els hospitals, ens ho ha capgirat tot i ens ha obligat a transformar bona part de les nostres rutines quotidianes. L'evocació, però, d'aquest aniversari, es ha arribat en forma d'un llibre que té la virtut d'aplegar en les seves pàgines no només la història del Grup, sinó les interpretacions i reflexions d'estudiosos de les diferents èpoques, així com les bases documentals i fotogràfiques d'un passat i d'un present, un repàs a les seccions i instal·lacions esportives o la llarga llista d'exitoses participacions en campionats de modalitats esportives ben diverses.
El llibre El GEiEG i Girona. Girona i el GEiEG que han editat conjuntament el Grup i l'Ajuntament de la ciutat incorpora a les seves pàgines aquesta història viscuda de cent anys que comprèn des d'aquell llunyà setembre de 1919 en què una colla de joves amants de l'excursionisme es varen animar a redactar uns estatuts i crear una nova entitat ciutadana fins aquest mateix 2019/2020 en què s'han posat a prova les sòlides bases d'un club que, malgrat les adversitats, ha sabut mantenir viva no només la flama de les il·lusions que varen il·luminar els seus inicis sinó la realitat d'una massa social i unes instal·lacions que esdevenen per si mateixes l'esperança d'un futur que cap virus no podrà deturar.
En aquest relat del centenari, l'historiador Josep Clara detalla amb precisió documental dues èpoques concretes del GEiEG com són la de consolidació i creixement des de la seva constitució fins l'any 1939 i la vida associativa en ple franquisme des de l'acabament de la Guerra Civil fins l'any 1960, temps de grisor però també d'esperança mentre resistien els «embats de les onades» com així ho descrivia un editorial del butlletí grupista. Per la seva banda, la professora de la UdG Rosa M. Gil fa un repàs dels locals socials i les instal·lacions esportives que l'entitat ha tingut al llarg del temps, mentre que l'arxiver Lluis-Esteve Casellas dedica el seu capítol a la pràctica esportiva pròpiament dita, des de l'excursionisme fundacional a l'atletisme que tants èxits ha recollit passant per totes i cadascuna de les seccions que amb els anys s'han anat creant. Per la seva banda, l'escriptor Josep M. Fonalleras parla de la vessant més entranyable del Grup com és l'exercici de civilitat, és a dir, l'estreta relació amb la ciutadania a través d'activitats culturals, de lleure i d'esport, tot recordant algunes de les activitats ben arrelades en l'imaginari ciutadà com són els aplecs que enllacen directament amb els inicis, les concorregudíssimes festes del pedal o la massiva pujada al santuari dels Àngels que va començar com una juguesca i es va convertir en una competició molt popular. L'exalcalde Joaquim Nadal ha exercit de director dels continguts d'aquesta obra coral i ha escrit un parell de capítols que s'ocupen especialment del creixement social (1960-1980) per després descriure'n la consolidació d'un model associatiu (1980-2019) a través dels diferents presidents que hi han anat passant.
Actualment presideix l'entitat Francesc Cayuela, a qui li ha tocat encarar-se amb aquesta mala peça del virus pandèmic. Són temps de greus dificultats però els 12.000 socis grupistes són l'escalf positiu que posen en valor les bases del nou futur. En aquesta línia, el mateix president ho ha expressat en una frase que resumeix aquesta voluntat: «El sentiment grupista és sinònim de sentiment gironí». Amb aquest ànim ha començat el segon centenari d'una entitat que forma part per mèrits ben propis de la vida i les emocions de la ciutat dels quatre rius.
