«Aquí la gent és amable i càlida, i això també és cultura»

És vostè un dels 10.000 agents russos que havia de dur Catalunya a la independència?

No, aquells es veu que eren tots homes; per tant, no hi tinc res a veure.

Té alguna explicació sobre per què és tan gran la literatura russa?

No ho sé, potser en ser un país tan gran, hi ha molts escriptors, o que almenys ho intenten. En ser la quantitat gran, el nombre dels que se'n surten bé també és gran. Ara bé, també hi té a veure la tradició de la intelligentsia, aquesta classe social que no existeix en altres llocs.

Falta ens faria aquí, sospito.

No són ben bé burgesos, perquè són més austers. I tampoc són ben bé obrers, són massa lletraferits. Tenen inquietuds intel·lectuals i artístiques tot i no tenir formació sòlida, que supleixen amb una gran curiositat pels temes culturals. Per exemple, és habitual desafiar-se entre amics i familiars a veure qui sap més versos de memòria... Era un estrat social prohibit durant l'URSS, ja que anaven sempre contra el règim. Els ha quedat la sensació de quedar perseguits i arraconats, certa inseguretat. Entre aquestes famílies hi ha tradició de llegir, i de manera exigent. I, és clar, d'entre tants lectors en surten també escriptors i altres artistes.

Doncs imagino el xoc que devia ser per vostè arribar a Catalunya...

(Riu) Al principi em sorprenia la indiferència que tenen aquí per la música clàssica, que jo l'he mamat a casa. La meva mare és mestra de piano. Això també forma part de la tradició de la intelligentsia. Aquí no tenien cap ambició, no distingien la música barroca de la romàntica.

Ehem.

Tenia la sensació que aquí la gent es perdia coses meravelloses. Fins que em vaig adonar que hi ha aquest estrat social, però també molta gent amb una mala llet terrible, t'insulten si no els agrada la teva cara; mentre que aquí en general la gent és més amable, cosa que també va ser una sorpresa. Aquí el tracte humà és més elevat. I això també és cultura.

Vagi una cosa per l'altra. Però no troba a faltar una intelligentsia?

En part sí, però admeto que és difícil, no m'imagino els meus avis fora del seu ambient. Van viure repressions, stalinisme... això també acaba marcant, els hem d'acceptar amb tot. Han tingut perjudicis, potser ser de la intelligentsia era un regal enverinat. Em quedo amb les coses bones d'aquí i d'allà; aquí es gaudeix de la vida, de la gent, del menjar. Aquí he trobat una calidesa humana més gran, alegria de viure, capacitat de riure, de fer broma, de no prendre's seriosament a un mateix, cosa que allà falla.

Expliquen més Dostoievski i Tolstoi sobre la natura humana que tots els tractats filosòfics?

Ja pot ser, tots dos eren grans escriptors però alhora grans pensadors. Hi pots estar en desacord, però són grans i és apassionant seguir el seu raonament. En les grans novel·les hi ha molta filosofia, amb l'avantatge que hi és en dosis petites que fan de bon seguir.

Ara que està de moda mirar sèries, vostè continua preferint Guerra i pau?

La veritat és que em fa por endinsar-me en les sèries, és una droga que em tempta i intento no caure-hi. Vaig mirar la de Txernòbil, que gràcies a Déu és curteta i es veu en un parell de tardes, i em va agradar.

Més que Guerra i pau?

He, he, un ha de saber muntar-se la vida i tenir temps per tot... Això no vol dir que jo ho hagi aconseguit.

No hi tindrà res a veure el vodka, en la grandiositat de la literatura russa?

Li ho pregunta a una abstèmia, no ho sé. Però em fa l'efecte que escrivien quan estaven sobris.

Quin ha llegit més vegades?

Buf, molts poetes. Potser torno més als poetes que als narradors.

Descobreixi'ns un gran rus desconegut per nosaltres.

Nikolai Leskov, per exemple, un narrador extraordinari, que pels seus jocs de paraules i la seva manera d'escriure a penes ha sigut traduït.