La disminució progressiva del pes de pel·lícules rodades en català als Gaudí i Goya -que han marcat un mínim històric aquest any- fa palesa una situació que el sector anticipa des de fa una dècada. Si el 2010 la televisió pública, motor tradicional de l'audiovisual a Catalunya, va invertir-hi 100 milions d'euros, un any després la xifra va caure fins als 85. El 2012 la inversió es va situar en els 65 i, entre el 2013 i el 2017, va rondar els 50 milions. El 2018 va fixar el rècord a la baixa amb 40 milions i l'any passat va augmentar una mica, fins als 44. Concretament, i segons dades de la CCMA, el 2020 TV3 ha finançat amb un total de 12,1 milions d'euros produccions de ficció -ja siguin d'animació, sèries, telefilms i pel·lícules- o documentals en coproducció amb altres empreses, així com la producció associada -per ser emeses exclusivament per TVC.

L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn de la Conselleria de Cultura, és l'òrgan del Govern que dona suport al sector audiovisual. Les línies de subvenció inclouen criteris de llengua i promoció de la versió original catalana o aranesa, sigui doblada o subtitulada. També atorguen més punts a produccions amb criteris de caràcter artístic o cultural, com poden ser la inclusió de referents socials i històrics catalans o la participació tècnica catalana.

Recentment, la dotació de totes aquestes línies ha anat creixent i el 2020 es va situar en els 17,2 milions d'euros (5,7 milions d'euros més que el 2019), una xifra que s'acosta a la dotació pública màxima dels darrers anys, que data del 2017 (18 milions), moment en què estava en vigor l'impost de l'audiovisual derogat pel Tribunal Constitucional.

Malgrat aquest creixement en la dotació d'ajuts de l'ICEC, el sector audiovisual considera que és encara molt insuficient. La presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola, reconeix a l'ACN que, després d'anys d'insistir, les reivindicacions del sector han calat, però qualifica l'esforç encara de «molt tímid». Passola circumscriu la situació actual del cinema en català a la caiguda d'un «motor molt important» com és TV3 i al fet que el Govern no s'hagi «preocupat perquè hi hagués ajudes finalistes», a diferència del que passa a França, Alemanya, Dinamarca o Suècia.

Per la presidenta de l'Acadèmia, el sector audiovisual no està a l'UCI perquè es veu «més audiovisual que mai», però en termes de producció el cinema català rodat a Catalunya sí que ho està. «Ens hem de posar les piles perquè es consumeixen més sèries i pel·lícules que mai i, quan es fa a través de les xarxes, ningú et pregunta en quina llengua estan rodades. Es podrien rodar perfectament en català», diu.

En una línia similar es pronuncia el president de la federació que agrupa gran part de les productores audiovisuals catalanes (PROA), Raimon Masllorens, que apunta en la mateixa direcció: la «desídia» del Govern cap a l'audiovisual i a la baixa inversió de TV3 en la producció audiovisual, que activava el «múscul» del sector. Masllorens diu que rodar en català i a Catalunya és una circumstància que «s'ha de cuidar». «Ara només es graven pel·lícules molt petites, que poden tenir sort, com Estiu 1993, però ens falten pel·lícules grans que facin de locomotora del sistema», afegeix.

Coneixedor de les reivindicacions del sector, el director de l'ICEC, Miquel Curanta, coincideix a identificar la necessitat d'incrementar els recursos inicials per impulsar «grans projectes» audiovisuals en català. «Perquè els productors puguin buscar aliats fora per fer coproduccions, han de sortir de base més ben armats. Per això és fonamental que l'ajut des del Departament de Cultura sigui alt», reconeix, garantint també el suport de TV3. Amb tot, evita posar una xifra concreta i assegura que l'objectiu és «tenir suficients recursos per arribar a tot arreu i normalitzar la producció audiovisual feta a Catalunya en tots els àmbits».

El nombre de llargmetratges en català que els últims dos anys han optat a ajuts de l'ICEC suposa un 30% del total, i la majoria són pel·lícules d'autor o òperes primes de baix pressupost. De la vintena de projectes amb inversions per sobre dels 2,5 milions, només una era en català. En canvi, per a pel·lícules per ser emeses per televisió, el 100% de les que van optar a la subvenció tant el 2019 com el 2020 eren en català. En els documentals televisius, més de la meitat també eren en llengua catalana.