La violència sexual i la prostitució comparteixen el mateix esquema: en totes dues, un home s'excita i obté plaer amb una dona que no ho desitja. Una investigació explica que la construcció de la masculinitat i la pornografia tenen un paper clau en el fet que siguin fenòmens tan freqüents, assumits i fins i tot legitimats.
A la prostitució, els homes paguen per posar en pràctica un tipus de sexualitat -de poder i sense cap reciprocitat- que els permet sentir-se superiors a les dones, convertides en objectes, i els desitjos i emocions no són rellevants, explica la investigadora Mónica Alario Gavilán.
Alario ha estat premiada pel Ministeri d'Igualtat per la seva tesi doctoral, La reproducción de la violencia sexual en las sociedades formalmente igualitarias: un análisis filosófico de la cultura de la violación actual a través de los discursos y el imaginario de la pornografía. Quatre de cada deu homes consumeixen prostitució a Espanya i el punt de partida de la investigació d'Alario va ser aquesta pregunta: «Com és possible que tants homes puguin obtenir plaer realitzant pràctiques sexuals amb dones que no ho volen o no donen el seu consentiment?».
Tot i que aquesta societat té integrat en l'àmbit discursiu el valor de la igualtat, les xifres de violència sexual són elevades i, més enllà, estan assumides i fins i tot legitimades pràctiques que constitueixen violència contra la dona i ni tan sols es perceben com a tal. En l'origen, la construcció de la masculinitat. «En l'avanç cap a societats més igualitàries, els homes cada vegada tenen menys terrenys on posicionar-se per sobre de les dones i el desig de sentir-se superiors s'ha dut al terreny de la sexualitat. Hi ha un desig sexual masculí que en el context patriarcal vincula excitació amb la sensació de poder sobre les dones», indica la doctora de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. Això explica, continua, per què quatre de cada deu homes prostitueixen dones, per què la pornografia està tan assumida, per què hi ha tants abusos sexuals en la infància: aquest desig no necessita reciprocitat.
Una situació sense reciprocitat, precisa la investigadora, implica violència i s'aprèn en gran part amb la pornografia, que té dues estratègies fonamentals per a la reproducció de la violència sexual. La primera és la invisibilització i normalització de la violència sexual com si fos sexe. És quan es mostra una dona que no oposa resistència activa a una pràctica (no plora, no crida, no es defensa), però deixa clar que no vol exercir-la, si bé acaba fent-ho després de la pressió de l'home.
La segona estratègia, prossegueix Alario, és l'erotització de la violència sexual. Vídeos en què es capta perfectament que hi ha violència perquè la dona plora, crida i intenta defensar-se. «Podríem pensar que el consum d'aquests vídeos és minoritari, però el vídeo més vist que he trobat durant cinc anys d'investigació, amb més de 225 milions de reproduccions, és el de la violació grupal a una dona que intenta escapar».
La investigadora denuncia que la societat obri la porta a una masculinitat que pot arribar a excitar amb situacions que les dones no desitgen i fins i tot els produeixen dolor i les humilien. No obstant això, alerta que és un continu que comença amb la socialització desigual dels nens i les nenes i que es va normalitzant en diferents nivells de violència subtil.
Per arribar a posar en pràctica el que veuen en la pornografia, molts homes recorren a la prostitució. I cal que prèviament hagin cosificat la dona i la percebin com un objecte sexual, que es produeixi un distanciament emocional. Subratlla Alario que a la prostitució, «en interposar l'estructura dels diners», es legitima aquesta violència.
