Els bisbes ja no creuen en els miracles. Alguns s'han afanyat a posar-se la vacuna abans, fins i tot, que molts dels seus feligresos a qui per decisió governativa els tocava per davant d'ells: sanitaris i metges de primera línia, gent gran i treballadors de residències i població de risc en general. Que Déu els agafi confessats.
Dies enrere vam saber de la vacunació anticipada del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, que viu a palau i no a la casa sacerdotal, com va intentar fer-nos creure quan el poble pla va començar a repartir hòsties. Figuradament. «Per donar exemple», va adduir. I en aquesta tasca exemplaritzant va incloure els seus dos sagristans. Van faltar l'escolà i aquesta parella beata que no es perd una missa del pare Sebastià. Passa, però, que la parella, en cas d'existir, sembla acumular més dignitat i honradesa que el nostre immune prelat.
A continuació vam saber que no ha estat l'únic del seu gremi en aquest vell ardit de l'aparta't tu que jo vaig primer. El seu homòleg a la diòcesi d'Oriola-Alacant, Jesús Murgui, es va vacunar el 8 de gener al costat d'altres sacerdots. La Generalitat Valenciana està investigant si li tocava per ordre seglar o va ser decisió divina, encara que ja els anticipo que obtindrà el perdó amb un parell d'avemaries i aquí pau i després glòria. Després ha arribat el bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez, que va enganyar la conselleria canària de salut, fingint viure en un geriàtric per a sacerdots retirats per a poder rebre la vacuna.
Els bisbes deuen haver arribat a la conclusió que això de la immunitat de ramat vol dir que el pastor ha de ser el primer a vacunar-se. I mirin, jo vull creure que hem avançat en algunes coses. En altres temps, aquesta abraçada a la ciència abans que a la voluntat del cel els hauria portat inevitablement a un tribunal eclesiàstic, o a la foguera. I malgrat l'avanç, la visió de conjunt em transporta a l'Espanya de la picaresca, aquesta en què en meitat d'una pandèmia, posem la pesta, els capellans, els cacics, la gent de lleis i l'alt comandament dels militars anaven primer i la xusma darrere, suplicant per un os de vaca i les peles de una mandarina.
Vegin si no: tres bisbes (de moment) i bona part de la seva cort sacerdotal; alcaldes, consellers regionals i regidors -alguns d'ells distingits en els seus territoris per tenir a la democràcia per una simple accepció que ve del grec-; el fiscal en cap de Castelló, José Luis Cuesta; o el ja excap de l'Estat Major de la Defensa (Jemad), Miguel Ángel Villarroya. Diversos d'ells amb una excusa absurda, pitjor inventada i mal exposada: que si jo no volia vacunar-me, que si m'ho van dir els meus superiors, que si vaig ser metge una estona, fa anys, que si vaig pensar, vaig creure i vaig entendre... Tot són arguments que vaig aprendre en la infància i adolescència de col·legi de franciscans i que són fills de la ignorància i el temps perdut. Em fa l'efecte que, per a algunes coses de certa rellevància, total, una fotesa, salvar la vida, verbigràcia, hem canviat ben poc.
En alguns casos, per ser justos, el colador de la vacuna anticovid s'ha pagat amb la dimissió dels murris, entre ells, alguns càrrecs públics, el fiscal de Castelló o l'excap de l'Estat Major. Pel que fa als bisbes, em pregunto si hi haurà alguna manera que la cúria abraci els preceptes de l'edat moderna des d'un sentit més ampli, com el de deixar a la ciència que actuï i si després hi ha miracle, encara millor. Dimitir seria un bon començament per entrar definitivament en la modernitat. Però, és clar, davant de qui dimiteix un bisbe? Davant el Papa, davant Déu, imagino. Però aquest seria el veritable miracle.
