El diumenge vinent (dia de Sant Valentí) estem cridats a votar en unes eleccions que, més enllà de candidats i propostes programàtiques, és evident que han esdevingut les més estranyes d'ençà de la democràcia recobrada després d'una llarga dictadura. Les enquestes que han aparegut fins al moment ho deixen tot molt obert en un rànquing d'allò més variat, ja que tot apunta que els resultats finals estaran en funció de l'abstenció que registri aquests comicis. Una abstenció que no vindrà per un desencant generalitzat de la cosa política (o no només), sinó perquè la pandèmia que ens ha arribat en una tercera (i potser no pas l'última) onada ha provocat en molta gent una certa temença de propagació vírica.

Penso, però, que és important fer una crida pública davant la responsabilitat d'anar a votar i participar de manera efectiva en aquestes eleccions anant al centre que ens ha tocat, almenys pel que fa als que no hem utilitzat el sistema còmode, ràpid i efectiu, del vot per correu. Cal no oblidar que fou el mateix Govern de la Generalitat qui va convocar les eleccions per aquest diumenge 14 de febrer i ho va fer en uns moments en què les dades epidemiològiques no eren precisament per estar-ne satisfets. Era evident, però, que difícilment es podia sostenir durant molt més temps un clima polític tens i pesant a banda de la provisionalitat tòxica a què ens havia arrossegat el mandat de l'expresident Quim Torra. El posterior intent d'ajornar-les un parell de mesos podia obeir a moltes causes, però no pas a l'evidència de la desaparició del virus, perquè tothom sap, i els responsables de salut d'aquest país els primers, que la cosa va per llarg.

O sigui que ja toca votar. I fer-ho amb seguretat i sense pors. Primer perquè el mateix Govern garanteix la protecció durant la celebració dels comicis d'aquest diumenge i, per tant, es descarta qualsevol mena de contagi per l'exercici d'aquest dret fonamental. A diferència de les festes nadalenques que van tenir conseqüències perquè no es va posar fre a les trobades socials, en aquest 14-F senzillament ens tocarà fer un xic de cua per guardar les distàncies, entrar al local electoral amb la nostra amiga mascareta i dipositar la papereta a l'urna. El Govern ha alleugerit les restriccions i a Girona, com arreu del país, s'han adoptat totes les mesures necessàries als centres de votació que garanteixen una votació segura. En aquest sentit, ja sigui al Mercat del Lleó o al súper de la cantonada, s'hi concentra molta més gent cada dia que la que trobarem al punt de votació aquest diumenge.

No hi ha problema de contagi, però intueixo que darrere les crides al vot també hi ha veus interessades que volen extrapolar la por per fer creure que el fet de votar pot ser el primer pas cap a la mort. L'entrada en campanya de l'exministre Salvador Illa i les enquestes favorables (m'han fet pensar en el retorn de Roma de Pasqual Maragall per salvar els mobles del PSC) poden estar al darrere d'alguns comentaris que es colen a través de les xarxes socials i/o de tertulians de verb esbiaixat. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat però també els ajuntaments en allò que els correspon haurien de ser molt més contundents estimulant la participació ciutadana en uns comicis que necessiten com mai d'un paraigua institucional que vetlli perquè aquest diumenge la democràcia guanyi al virus.

Excepte l'any 2017, quan enmig d'una societat molt polaritzada Ciutadans va guanyar les eleccions, l'abstenció sempre ha estat molt elevada i aquesta és una dada que no afavoreix la consolidació d'una democràcia que s'està afeblint. Enguany, i malgrat les lògiques prevencions d'aquells a qui els haurà tocat estar en una mesa electoral, penso que és més important que mai omplir les urnes de vots en una demostració de participació popular i de respecte a la nostra «dissortada pàtria». Amb seguretat i amb convicció.