12 de febrer de 2021
12.02.2021
Diari de Girona

Rellotges, anells i fotografies; del camp nazi a casa 80 anys després

El Museu Memorial de l'Exili ha exposat alguns dels 3.000 objectes que els nazis van robar als deportats als camps d'extermini i que custodien els Arxius Arolsen · L'exposició #StolenMemory ha permès que tres famílies, dues gironines, hagin recuperat la memòria dels seus ancestres.

12.02.2021 | 01:25
Els objectes robats a un home deportat a un camp de concentració alemany

El rellotge i l'anell que el garrotxí Josep Vergés va perdre en mans dels nazis que el van detenir per internar-lo al camp de Neuengamme, a Alemanya, retornaran 80 anys després amb els seus legítims descendents. L'espoli dels presos que internaven als camps de concentració era una pràctica comuna dels nazis, i no només se sostreien objectes de valor econòmic, sinó tot el que els deportats duguessin al damunt. A Vergés, que era natural de Sales de Llierca, li van robar un rellotge de polsera i un anell de segell que duia al damunt quan el van detenir. Va ser deportat al camp d'internament de Compiègne-Royallieu, a França, i d'allí el van enviar el 21 de maig de 1944 al camp de concentració alemany, juntament amb més de 2.000 presoners més. Ara, prop d'un segle després, la investigació de Cristina Capó i Mercè Casademont ha aconseguit trobar els familiars de Vergés i durant les pròximes setmanes se li podran retornar els objectes recuperats.

També li van robar un rellotge i un anell a Vicente Borjabad, natural de Sòria i que l'exili el va dur al Voló. A les butxaques portava unes claus, una targeta de visita amb el seu nom i una fotografia de carnet on apareixien les seves dades. Borjabad no va tenir descendència, però l'associació Recuerdo y Dignidad ha trobat familiars que podran recuperar aquests objectes requistats el 1944.

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) ha sigut el nexe entre els més de 3.000 objectes perduts custodiats als Arxius Arolsen i els familiars dels deportats. Durant dos mesos el museu ha custodiat una cinquantena d'aquests objectes en l'exposició #StolenMemory, que ha permès que tres famílies de presoners de camps de concentració nazis hagin pogut recuperar les pertinences dels seus ancestres represaliats. La primera família que va poder recuperar els «efectes» d'un deportat -tal com els anomenaven els nazis- va ser la de Baldiri Soler, batlle de Sils entre el maig de 1938 i el gener de 1939, quan va deixar el càrrec per anar a lluitar al front.

L'exposició es podrà visitar fins al 14 de febrer, però gràcies a un conveni de cessió entre el MUME i els Arxius Arolsen, alguns dels objectes romandran exposats a la sala d'exposicions permanent del museu durant dos anys per aconseguir trobar els familiars legítims dels objectes.

Els tres deportats van tenir el mateix destí: Neuengamme. Aquest camp de concentració, situat a pocs quilòmetres d'Hamburg i creat el 1938, era una antiga fàbrica de totxos reconvertida per les SS com un lloc d'internament per polítics oponents al règim Nazi, a qui explotaven per produir totxos. Tot i això, homosexuals, jueus i d'altres grups van tenir el mateix destí. A més, pocs anys abans del tancament del camp, el 1945, també va rebre dones presoneres, moltes deportades d'Auschwitz.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook