És evident que la covid-19 ens ha trastocat la vida i ha afectat en gran manera col·lectius professionals i empresarials que han vist com de cop i volta desapareixia la seva font d'ingressos i, amb ella, bona part del seu futur. La pandèmia és la culpable de moltes persianes abaixades que es poden veure pels carrers del nucli antic de Girona, però tot i l'extrema gravetat d'aquest fenomen epidemiològic, també és cert que algunes culpes van molt més enllà del virus escampat i s'endinsen en la gestió pública dels afers quotidians.

Això és el que han entès els veïns, comerciants, restauradors i hotelers del Barri Vell de Girona, que, a diferència de molts polítics, han fet front comú per denunciar la inacció de l'Ajuntament de la ciutat respecte a la funció bàsica de qualsevol governant, com és la de garantir la pau i la tranquil·litat en la seva urbs. En el comunicat que han fet públic denuncien que els responsables municipals «miren les seves responsabilitats des de la distància, sense reaccionar», i ho exemplifiquen amb alguns casos dels quals han estat testimonis: delinqüents habituals, persones que increpen els vianants, gent que fa les seves necessitats a la via pública, pidolaires agressius, individus que agredeixen veïns i animals, d'altres que dormen a qualsevol racó mig arrecerat, descerebrats que destrossen comerços i terrasses de restaurants... Tot un món, en definitiva, que fa palès uns greus problemes de convivència mentre l'Ajuntament, segons els signants, «tot i tenir-ne plena consciència, opta per no fer res i mirar-s'ho de lluny».

Estan cansats perquè el fenomen del mal ambient i la sensació de perill no és fruit del virus maliciós que s'ha instal·lat entre nosaltres, sinó d'una lenta però tanmateix progressiva degradació del Barri Vell com a conseqüència no només d'una manca d'inversions econòmiques i patrimonials, sinó del mínim manteniment necessari i d'una vigilància adequada per evitar conflictes diaris, agressions i mala convivència generalitzada. Probablement, la Policia Municipal tingui coneixement de les finques conflictives que estan ocupades, dels punts on es distribueix droga a petita escala i dels focus més conflictius, però per endegar una intervenció eficaç caldrien accions coordinades amb Fiscalia i Mossos d'Esquadra i no sembla que aquest sigui el cas.

Va ser en la dècada dels anys 80 quan l'alcalde Joaquim Nadal va liderar la renovació urbana i social de la part més degradada del Barri Vell. Concretament, el 1982 s'encarregava als arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader la rehabilitació integral de les cases de l'Onyar i l'any següent se signaven una sèrie de convenis amb la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat per tal d'iniciar el canvi que més tard s'exemplificaria amb el lliurament de les claus dels darrers negocis dedicats a la prostitució, fet que donaria pas a la reforma urbana integral del sector del Pou Rodó. Certament, amb la transformació varen sorgir d'altres problemes nous com la irrupció d'un turisme massiu i els pisos incontrolats per allotjar visitants, però també varen obrir-se noves opcions de negoci, com l'hotel Llegendes, instal·lat justament on hi havia el rovell de l'ou de la Girona més marginal.

Ara hi ha poques cues per fer el petó al Cul de la lleona, però els veïns tenen clar que viuen en el barri més visitat i passejat de la ciutat, un poderós atractiu turístic per a gent d'arreu del món, però que des de fa un temps està perdent bona part del seu encant. Diuen que aquesta degradació obeeix el fet que l'Ajuntament no assumeix la seva responsabilitat, permetent que les places i carrers s'omplin de gent agressiva, conflictiva i mal educada que alhora genera la trista realitat d'un barri insegur i desagradable. La joia de la corona de la ciutat va a la baixa, però el retorn a la situació dels anys 70 no pot ser en cap cas una opció de futur.