En Faulkner també va començar treballant a Correus...

Tant de bo m'acostés jo al seu nivell.

Serà que estar a Correus, enmig de tantes paraules escrites, impregna?

Doncs no sé quina deu ser la relació. De tota manera, jo vaig començar a escriure una vegada vaig marxar de Correus. O sigui que, potser, el que a mi em va anar bé va ser escapar de Correus.

Com va anar a caure algú de Pamplona a la Costa Brava?

El Mediterrani sempre m'ha cridat. Els meus primers destins, a Correus, van ser a Mallorca. Després canviava, però tornava a prop del Mediterrani, com si fos una vocació. Fins a arribar a l'Estartit, que em va agradar més i hi vaig estar més temps.

Repartint cartes apareixen històries novel·lístiques?

Jo no repartia cartes, estava a l'oficina. Però els carters explicaven força històries, i bé, un va recollint una mica de tot arreu.

Ja no està a Correus.

Ara estic al SEPE, també un ministeri.

O sigui que, per escriure, o s'han de tenir els diners d'un milionari o el temps d'un funcionari?

He, he, aquesta reflexió la fa vostè, jo no m'atreveixo a tant.

Hi ha un tresor a les Medes?

El gran tresor de les Medes és el seu paisatge, la seva zona. Però això no té res a veure amb el llibre (riu). És el millor lloc on mai he viscut.

Què s'enduria a una illa deserta, encara que fos la Meda Grossa?

Potser una dona, encara que fos per discutir.

«I una ampolla de rom», que dirien a «L'illa del tresor».

Això va bé per rebaixar tensions de tant en tant. En la seva justa mesura, tot va bé.

Com veu la Costa Brava un foraster que se'n va enamorar?

Miri si em va agradar, que fa vint anys que vaig marxar, i cada any torno a l'Estartit. Va ser una experiència fantàstica, uns anys meravellosos. Per això hi vaig situar la novel·la.

Els empordanesos estan una mica sonats per culpa de la tramuntana?

Em penso que la tramuntana afecta a tothom qui la pateix. Si quan vas a l'Empordà no estàs una mica boig, potser t'hi tornes allà. Però és molt bona bogeria, molt divertida. Els empordanesos són molt bona gent, i suposo que hi té a veure la tramuntana.

Millor sense turisme, com el darrer any?

Sense turisme és més autèntic. Però dir això deu fer enfadar la gent de la zona, que viu del turisme. Sense turisme no hi ha vida, és un peix que es mossega la cua.