No sé si és interpretació esbiaixada meva, però diria que en «Cop d'estat» està dient que els pares són molt pesats.
He, he, a vegades sí. Potser sí, que a vegades estem en una altra ona.
Les dones ho tenen més difícil?
Sí.
No li he dit en quin sentit.
Vivim en una societat estructurada d'una manera molt concreta. És a dir, els homes han ocupat els espais públics durant molt de temps. Canviar això suposa tot un repte, i sí, les dones ho tenim més difícil.
Quan ha plorat per darrera vegada?
Fa dos dies. Darrerament, la distància entre vegades que ploro es va reduint (riu). Aquest darrer any s'ha obert un canal.
Però si la veig molt alegre.
Una cosa no treu l'altra, però cal anar tirant enfora tot això.
Li puc preguntar per què ha plorat?
Una mica per l'angoixa del moment. Sembla que tot està bé, i de cop un dia tens ganes de plorar sense saber per què. I en realitat és per tot plegat.
I jo que pensava que els i les cantants de rap eren gent dura.
Darrere d'aquesta duresa hi ha també força llàgrimes.
Si li diuen «guapa», és una agressió masclista?
Depèn.
Expliqui's, no sigui que algun lector s'equivoqui.
Si m'ho diu algú que m'estima, no és cap agressió. Si m'ho diu un desconegut pel carrer, sí, per què no li ho he demanat.
De qui és el món?
El món hauria de ser de totes, però malauradament, ara mateix està molt ocupat pels homes.
Què són els homes?
(Riu) Els homes són persones.
Li ho agraeixo.
Són persones que haurien de ser semblants a les dones, però per l'educació que hem rebut uns i altres, hi ha mancances en molts aspectes.
Un món sense homes seria millor?
Seria millor un món en què els homes fossin conscients i revertissin els seus privilegis. És un món utòpic que espero que algun dia arribi, on els homes deixin de ser homes i les dones deixin de ser dones, per convertir-nos tots en éssers humans. No han de desaparèixer els homes, han de desaparèixer els seus privilegis.
La veig molt feministament combativa.
Sí, sobretot el primer disc.
No em digui que està perdent combativitat.
No, i ara. Però el segon disc l'he escrit en un moment vital molt diferent. Ara la combativitat és més interna, més introspectiva.
En tot això hi influeix la nostra pandèmia de cada dia?
Per descomptat. De fet vaig començar a escriure les cançons del nou disc just abans de la pandèmia i el primer confinament.
Porta bé la situació?
Primer sí, perquè em convenia aturar-me, em va anar bé per poder escriure. Però quan vaig començar a veure la crisi que ens venia, sumat al cansament de tots aquests mesos, es va anar fent dur.
Li venen ganes d'engegar a dida totes les restriccions?
Cada dia. Em penso que tots hem tingut ganes d'enviar-ho tot a prendre pel sac, en algun moment.
Mentre parlem, un raper com vostè, en Hasél, és a presó.
És una situació bastant greu. I també és greu la resposta a les manifestacions i protestes que hi està havent.
No ha sigut l'adient?
Sembla que només ens fixem en la violència que hi ha als carrers, sense pensar en quin és el motiu per què passa tot això.
Té por que les seves lletres siguin delictives?
No tinc por, el que sento és tristesa de viure en un país que condemna la llibertat d'expressió. Em fa venir més ganes de dir el que penso.
