Argentí resident a Barcelona, Cristian Perfumo escriu thrillers ambientats a la Patagònia, on es va criar. Acaba de publicar «Rescate gris», on la desaparició d'una dona s'ambienta enmig de la cendra d'un volcà que cobreix tot el poble
Quan un veu que la seva dona no hi és, pensa sempre que no ha marxat per voluntat pròpia?
He, he, sí, és un mecanisme de defensa.
Hi ha gent que espera que el seu cònjuge desaparegui per sempre?
Em sembla una excel·lent idea per a una nova novel·la.
Amb fets com les erupcions volcàniques, la terra ens està advertint?
Si un vol veure aquests senyals, estan allà, sense dubte. No vull sonar gaire místic, però sí que les dades del que està passant, hi són, no menteixen. El canvi climàtic ha arribat, i espero que no sigui per quedar-se. Veurem cada cop sequeres més llargues, tempestes més fortes, etc. El que no sé és si hi té a veure una erupció volcànica.
Què faria amb un milió i mig de dòlars, que és la quantitat que demanen els segrestadors al llibre?
Probablement alguna cosa avorrida. Potser comprar una casa amb molt terreny i conrear, m'encanten les plantes.
Quina porqueria, escolti.
(Riallada) Soc conscient que per a molta gent seria avorrit, però a mi, seria el millor que em pot passar.
La Patagònia, aquí, serveix per enviar-hi figuradament la gent de què ens volem desfer. Què és per vostè?
És un piló de coses. És on em vaig criar, és on hi ha la meva família. I és un lloc molt misteriós i... com dir-ho, magnètic.
Descampats, vent, poca vegetació, avorriment... No m'acaba de convèncer.
Avorriment no n'hi falta, i vent tampoc. Però hi ha uns paisatges preciosos, a banda del desert hi ha racons molt macos. I a part que toca als Andes és una meravella, amb glaceres increïbles.
Quin tòpic equivocat tenim aquí, de l'Argentina?
Fuah, no ho sé.
Que amb el seu rotllo els argentins s'enduen les dones de carrer?
Això és erroni, segur (riu).
I quina imatge equivocada tenen allà de nosaltres?
A Argentina va arribar molta immigració espanyola, se'ls tenia per gent que no s'assabentava de res, per això hi ha tants acudits de gallegos (espanyols). Una imatge errònia. En realitat, els passava el mateix que passa a tots els immigrants arreu, perquè és gent trasplantada.
Borges, Gardel i Maradona són la santíssima trinitat?
No crec que gaires argentins estimin alhora Borges i Maradona, no lliguen gaire (riu). A Gardel sí, l'estimem tots.
En Messi mereix el que cobra?
No sé què cobra, no m'agrada el futbol.
No em crec que vostè sigui argentí.
S'han donat casos d'argentins a qui no els agrada el futbol. Són mutacions genètiques molt estranyes.
Com va venir a parar a Catalunya un argentí amb aquesta mutació?
Després d'estudiar informàtica vaig muntar una empresa. Però em vaig adonar que no volia ser empresari, que volia conèixer món, així que vaig aprofitar una beca per venir a Barcelona a fer el doctorat. I m'hi vaig quedar.
La seva mutació sembla més greu del que creia: va preferir venir aquí abans que guanyar diners?
Mmm... ben mirat sí, va ser això. Una vegada em van dir que en escriure hi ha molt de bronze i poc or. Jo, de moment, ni una cosa ni altra.
