03 de març de 2021
03.03.2021
Diari de Girona

Vicenç Llorca: «Vaig caure a sobre de la guitarra, la música em va salvar la vida»

Vicenç Llorca va presentar ahir a Girona «Simfonia de tardor» · El protagonista és un músic gironí que, divorciat, retroba un amor fugaç de joventut

02.03.2021 | 22:57
Vicenç Llorca: «Vaig caure a sobre de la guitarra, la música em va salvar la vida»

Com que «simfonia»? El veig desfasat, ara el que es porta és el reggaeton.
He, he, per mi la simfonia és una de les grans creacions de la humanitat. I el somni del protagonista, en Marc, després d'haver estat un músic polivalent, és entomar aquest repte i crear una simfonia.

Abans que crear un reggaeton?
Ell és obert, és persona eclèctica.

I vostè?
Jo també. Puc disfrutar d'una sardana i també d'una simfonia, del jazz, dels ritmes africans... M'agrada gairebé tot. L'eclecticisme és meravellós, et permet disfrutar d'un piló d'estils

En tot és tan eclèctic, a la vida?
Força, perquè la vida és bastant fluida i va bé estar en una posició líquida -paraula de moda-, que et permeti gaudir de tot. Per exemple, en la cuina: puc gaudir d'una bona proposta de xef, però amb un ou ferrat i unes bones patates fregides soc l'home més feliç del món.

Però a veure: vostè sap tocar algun instrument?
És una de les meves frustracions. Jo hauria d'haver tocat la guitarra, però vaig tenir un accident. Vaig caure escales avall a sobre de la guitarra, jo no em vaig fer res, però ella va quedar destrossada. Literalment la música em va salvar la vida. Des de llavors sempre m'he estimat la música i sempre he viscut amb música. Però no en soc creador, per això la novel·la vol ser un homenatge a tothom que crea o interpreta música. Un modest tribut.

L'alegria ha de ser sempre mesurada, o sigui, non troppa?
L'alegria, millor quan no s'acaba de desbordar. Massa desbordada sembla una altra cosa, és millor mantenir-la en el punt que es gaudeix i no es descontrola.

«Fracassar en qüestions d'amor és el més habitual», diu el seu protagonista.
En l'amor i en tot. En una societat en què ens inculquen tant que hem de triomfar, hem d'assumir que es tracta d'aprendre que també hi ha errors i fracassos, la vida és així. Hi ha moments de glòria, això sí, o potser només minuts. En tot cas no són la majoria, de cap manera.

Els amors de tardor són aquells en què tot cau, com les fulles?
(Riallada) El personatge s'enfronta al repte de preguntar-se si pot tornar a enamorar-se, i a partir d'aquí, si mai ha estimat. La tardor és la maduresa que permet arribar a aquestes reflexions.

Troba sexis les castanyes i els moniatos?
Són entranyables (riu). Ara bé, la novel·la és sensual, la sensualitat m'agrada molt. De les olors, dels colors, del tacte...

Tothom té un amor de joventut que voldria retrobar?
Crec que sí. Hi ha un moment que tots tornem a revisitar un paisatge, una relació, un amor...

Sap que això ho llegirà la seva senyora?
Ai, és veritat, s'ha de vigilar (riu).

En Marc pregunta a l'Emma si té por de la mort. I vostè?
He de confessar que en aquests moments, sí. Els dos darrers anys he viscut la mort de molt a prop, se m'ha mort molta gent propera. És fort, assumir l'absència de gent jove. Per tant, em faig sovint la pregunta de com encararé la mort.

La gent hauria de demanar perdó més sovint?
Cometem una gran equivocació no acceptant l'error, no dient: m'he equivocat.

Com el rei emèrit?
Una mica més enllà. I la gratitud. Ens falta demanar perdó i saber donar les gràcies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook