04 de març de 2021
04.03.2021
Diari de Girona

Enric Carcereny: «És un escàndol que hi hagi gent a la presó pel que diu»

Enric Carcereny, que va ser senador a Madrid per ERC, acaba de publicar «Memòries d'un exsenador de Lloret de Mar», on repassa la seva vida empresarial i política, i sobretot la del seu pare, de qui vol salvaguardar la memòria

03.03.2021 | 23:32
Enric Carcereny: «És un escàndol que hi hagi gent a la presó pel que diu»

De què serveix, el senat?
De no gaire res, és un ens decoratiu que es limita a aprovar el que abans ha aprovat el Congrés, un simple tràmit.

Doncs per què es va presentar per a senador?
Em feia gràcia poder cridar al Senat a favor de la independència de Catalunya.

Res a dir, hi ha motius pitjors.
El que va passar és que vaig sortir elegit com a segon amb més vots, però el partit (ERC) no va respectar la votació i em van posar de suplent. Vaig reclamar i em van dir que era una decisió pel bé del partit. Al final vaig desistir d'emprendre més accions, no volia perjudicar.

O sigui que vostè ja era independentista abans que es posés de moda?
El meu pare ja ho era, ja m'havia ensenyat el que significava ser català i el que era la República. Recordo que ell anava a veure republicans que estaven amagats i els ajudava en el que podia.

El seu pare està molt present en el llibre.
Va ser un gran home. He tingut la sort de poder llegir el seu testament, on deixava clar que la seva gran obra, l'asil de Sant Pere del Bosc, havia de ser un asil per sempre més. Això no es va complir, i els patrons se'l van vendre i va acabar essent un hotel de luxe, de fet encara ho és. He, he, deien que era massa lluny de Lloret pels avis d'un asil, però es veu que no ho és pels clients que paguen 400 euros la nit.

Un lloc espectacular.
L'havia visitat fins i tot Verdaguer. Era increïble, segurament el millor asil del món, espectacular. Havia de ser sempre pels avis.

Devia ser un personatge peculiar, el seu pare.
Va crear també una cooperativa per distribuir aliments a la incipient indústria hotelera de Lloret, i de passada fer promoció turística de la ciutat. La gent no es creu que algú pugui crear una cosa i que no sigui per guanyar-hi diners, i va ser molt criticat. Ho van avalar entre ell i la meva mare, i quan les coses no van anar bé, ho va haver de pagar tot. Amb el llibre vull rescabalar la seva memòria.

Vostè també ha tocat molts pals.
Uns quants, he sigut empresari de molts àmbits. De cinema, per exemple. En vaig tenir dues sales. Però sap una cosa, les sales de cinema estan acabades, a la llarga totes moriran. La gent té grans televisors, plataformes de TV, la comoditat de casa... És impossible competir-hi.

També va vendre roba interior. Quin és el secret d'una bona combinació?
Com tot: que sigui maca i no gaire cara.

Al llibre fa una crida a la llibertat d'expressió.
Ha de ser un dret de tothom. Si dius la veritat, és clar, no pas si dius falsedats.

Avui està amenaçada?
Sí que ho està. I ho estarà fins que no siguem lliures i puguem marxar d'Espanya, perquè els jutges els maneja el govern. És un escàndol que hi hagi gent a la presó o exiliada pel que diuen, haurien de ser al carrer.

El veig molt combatiu. Ha anat a Barcelona a tirar pedres?
A la vida he anat a moltes manifestacions, però ja tinc vuitanta anys. Arael que faig és esperar la vacuna.

Això no té a veure amb l'edat, les infantes ja estan vacunades.
Home, és clar, primer són elles, només faltaria. A mi, en lloc d'una vacuna, em deuen reservar una bala (riu).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook