Tot fa pensar que les autoritats municipals de Girona han desplegat els seus dots d'energia positiva per ocupar-se de les coses animals. Així, per exemple, fa pocs dies ens vam assabentar que havien decidit treure els històrics paons de la Devesa que durant molt temps havien estat una mena d'atracció per a grans i petits amb el propòsit de dur-los a una masia on segurament estaran ben alimentats, però que ningú ja no podrà veure ni retratar excepte, és clar, els amos de la casa. Les queixes d'uns pocs ciutadans per les condicions de vida dels animals han fet prendre la decisió del trasllat per, seguidament, enderrocar l'engabiat.
Els paons, però, eren la lletra menuda d'unes actuacions de més abast que tenen altres animals més o menys domèstics en el seu punt de mira. Així, per exemple, l'Ajuntament ha encarregat un estudi per conèixer la població de coloms, gavians i cotorres que hi ha a la ciutat per tal de determinar si la seva presència es pot considerar una plaga i, en aquest cas, com evitar els problemes per a la salut pública amb mètodes que, segons la proposta, «garanteixin el benestar animal». Certament, colònies de coloms causen molèsties veïnals com també ho fan els estornells que de tant en tant són foragitats dels seus llocs habituals (plaça Poeta Marquina o la Rambla) amb reproduccions de sons, petards i diversos càstigs sonors, tot i que els pardals, com les orenetes, sempre tornen.
L'altre estudi és sobre el nombre de gats que deambulen pels carrers de Girona sense cap mena de control alimentant-se de les restes d'algunes papereres bolcades i/o contenidors així com del menjar que els deixen algunes persones que senten llàstima per aquests animalets abandonats amb les conseqüents emprenyades dels veïns que han de suportar les colònies de felins solts. Ja el maig de 2015 per encàrrec de la Diputació es va treballar en un estudi sobre aquesta problemàtica de les colònies de mixos, però en aquella ocasió l'estudi no incloïa la ciutat dels quatre rius. Ara s'identificaran amb un microxip i es registraran les colònies de gats que hi ha als carrers de Girona amb un cost per a les arques municipals de 30.000 euros.
Més recentment, l'Ajuntament de Girona ha encarregat a l'empresa Minvartia Estudis Ambientals S.L., per un import de 10.345 €, la redacció d'un pla que ajudi a reduir els danys que causen els porcs senglars dins el terme municipal de la ciutat. El document ha d'incorporar una diagnosi de la situació actual, confeccionar un pla local i assenyalar les possibles mesures aplicables, és a dir, si s'han d'intensificar o no les batudes o d'altres sistemes efectius per evitar que manades d'aquests animals envaeixin carrers i places a la recerca del menjar que no troben dins les zones boscoses de les rodalies.
Recordo que anys enrere del tema de les plagues d'animals, del control dels gavians i treballs per l'estil se'n cuidava una brigada municipal específica que actuava amb dedicació i gran professionalitat sota les directrius de qui fou excel·lent servidor públic, Pepe Guerrero. I ho feien sense necessitat d'estudis i dispendis econòmics excessius. Tan sols el coneixement profund de la ciutat, la passió per la feina ben feta i una dedicació sense complexos.
Queden, és clar, els animals de companyia per excel·lència, com són els gossos, però aquests, ara com ara, no tenen cap estudi específic encarregat per l'Ajuntament. L'atenció municipal es concreta en l'habilitació d'espais d'esbarjo com la zona de la Devesa que ocupava el club Agility i d'altres llocs de la ciutat ben preparats com l'Onyar. En aquest cas, però, el problema no és amb els animals, sinó amb alguns propietaris que permeten que llurs mascotes facin les seves necessitats a qualsevol paret o parterre. I també algun desaprensiu com el brètol que va colpejar violentament el cap de la pobra gosseta Blanca al barri del Mercadal. Una autèntica animalada.
