Mama Dousha, el projecte en solitari que encarna l'artista barceloní Bruno de Fabriziis, s'ha presentat amb un nou videoclip en el qual, enmig de caixes de plàtans, interpreta els temes «Canela», «Vull parar-me» i «XX»
Dedica una cançó a un gat? De debò?
El públic que l'escolta no sap que és a un gat. Vaig fer la cançó a la Canela, la meva gata, en clau d'humor, sense intenció de gravar-la. Però a l'estudi els va agradar i em van dir que havia d'entrar al disc. Es va fer single i... és la més escoltada del disc.
Els que l'escolten deuen pensar que Canela és una dona.
Segurament sí. Però seria una noia peluda, segons la cançó.
Millors els animals que les persones?
Al final, sí.
És vostè un misantrop.
He, he, és que l'amor animal no és comparable a l'amor humà. És igual com siguis tu, et té un amor animal. Em sembla fantàstic.
Per què es vol parar?
Perquè soc una persona que va mot accelerada. Darrerament m'he calmat, però era algú molt ansiós, volia les coses al moment, obsessiu, vivia les experiències molt intenses... Fins que vaig concloure que estaria bé frenar, per això hi dedico una cançó.
No tothom se n'adona.
A la natura és on he trobat l'assossegament que em calia. Ara soc més estable.
Anem massa de pressa?
No puc parlar per tothom, però hi ha gent que sí, que estaria bé que s'aturés. El món no s'acaba, si no fas això ara mateix.
No n'ha tingut prou amb el confinament?
És que no vaig aturar-me. Soc mestre, i ja que havíem de fer classes online, vaig proposar fer-les des del meu estudi de gravació, on tinc millor connexió. I és clar, les hores lliures les aprofitava per treballar a l'estudi, ja que hi era. Aquell primer confinament em va donar molt d'aire per al disc.
Una cançó es diu «XX»: és només per a adults?
Hòstia! Es diu així perquè és la cançó romàntica del disc, i no vaig tenir valor de titular-la una cosa així com «jo et prometo, reina». Em feia vergonya. Així que «XX».
Més d'un esperarà trobar-hi sexe...
(Riu) Sí, bé, així se l'escoltaran.
De què serveix l'amor?
És a clau de tot, però és mot il·lús pensar que tot es pot enfocar des de l'amor. Tant de bo, però no. Qualsevol cosa que facis amb amor estarà ben feta, però avui dia no tot ho pots fer amb amor.
Té inseguretats?
Sí, però sempre que hi penso, no puc evitar pensar en el meu jo de fa uns anys, quan no veia com enfrontar-me a tots aquests monstres que encara hi són. Llavors vivia la meva etapa més tèrbola, ple d'inseguretats, pel·lícules mentals, etc. Ara continuo tenint inseguretats, però tot està al seu lloc.
Assumint-les?
La clau és anar pel món sense amagar les inseguretats. Evidenciant-les fins i tot. Mot millor això que fer veure que estàs segur.
Ha insistit que pocs anys enrere va canviar. Per algun fet en concret?
Fa 5-6 anys que vaig a psicoanàlisi, m'ha canviat totalment. Ho recomano a tothom. Encara és un tabú, però no és més que preguntar-se a un mateix què vol fer i per què. És simplement organitzar-te la vida de la manera que vols, estàs parlant amb tu mateix. Em va suposar un canvi molt gros.
