12 de març de 2021
12.03.2021
Diari de Girona
Manuel Dueso
Actor i director de teatre

«Per favor, algú pot governar d'una puta vegada?»

11.03.2021 | 23:36
«Per favor, algú pot governar d'una puta vegada?»

Engegar-ho tot a rodar és de valents o de covards?
De valents, totalment (riu). Hem d'engegar a rodar, ens hem de queixar, hem de protestar, hem d'exigir el que és nostre i ens prenen contínuament.
Quan ha dit per darrer cop «a la merda!»?
No fa ni trenta segons.
...
De debò, estava assajant i ho acabo de dir. Aquest matí també ho he dit, en una trucada. Bé, en el nostre país som molt escatològics, ho diem molt.
Allibera, engegar a la merda?
Allibera si ho dius en positiu. Per això la darrera frase de l'espectacle és «A la merda, a la vida» que és una frase de Becket. Significa «anem a viure!». Res de ser prudents perquè ens farem mal, ens constiparem o no sé què No! A la merda! Anem a viure la vida totalment! I amb tota la plenitud, que només en tenim una... que sapiguem.
Doncs precisament estem cada vegada més controlats.
Per això mateix. El teatre ha d'estar sempre en contra del poder, l'ha de qüestionar. I també contra la justícia. El teatre és el lloc on s'ha de qüestionar tot. El que passa és que estem en un teatre cada vegada més pagat pel poder, i per això és un teatre burgès, complaent, de dretes, etc. Es feia teatre més valent a la darrera etapa del franquisme que ara. A la Villarroel els fatxes va posar bombes dues vegades, pel que s'hi feia! Ens hem convertit en massa elegants i condescendents, per tenir una subvenció.
Les subvencions maten el teatre?
Sempre que surt un element revolucionari, el que fa el poder és assumir-lo i treure-li la revolució. Com va passar amb el moviment punk: l'Ajuntament de Londres va crear concursos de música punk, els publica un disc i s'ha acabat el punk. Tot s'acaba així.
A qui té ganes d'engegar a la merda?
A tothom (riallada). Encara que a cadascú de manera diferent. Per passar de tot. Ara mateix estem vivint un moment polític, que n'hi ha per dir, «a veure per favor, algú podria governar d'una puta vegada?». Tot el dia baralles, ara per qui presidirà el Parlament, ara per no sé què, ara faig moció de censura... Per favor, algú pot governar?
En Labordeta va ser un exemple del que s'ha de fer?
És que a vegades s'ha de dir així. Recordi Estanislau Figueres i el seu «N'estic fins els collons de tots nosaltres» a la primera república.
Ens hi estan engegant des de fa temps a tots i no ens n'adonem?
Totalment! Passen de nosaltres, s'han canviat els papers! A aquesta gent els votem perquè ens representin, ens solucionin els problemes, perquè ens donin una vida millor, etc. Han de vetllar per tot això i no ho fan. En lloc d'això ens diuen que nosaltres faltem a la constitució quan són ells els que ho fan. Són els nostres representats i cada vegada ens representen menys.
El teatre ha de ser políticament incorrecte?
Sí, sempre, aquesta és la base del teatre. Això no significa que el teatre sigui un lloc de fer mítings, sinó de recuperar la poesia, la literatura, i sobretot l'emoció. Al teatre hem d'emocionar la gent. Ara diré una cosa una mica barroera...
No es talli, Dueso.
Al teatre s'hi ha d'anar a follar, ha de ser un coit entre els actors i els espectadors, ha de ser lloc on emocionar-nos. Perquè si no, és només una masturbació i ens convida a veure-ho. I a mi no m'interessa veure a masturbació d'un altre.
Cada cop hi ha més censura?
Després de la mort de Franco hi va haver un moment de força llibertat, veníem d'un tancament i la gent va esclatar, sobretot en l'àmbit cultural. Anàvem als barris a fer teatre, a fer poesia a parlar de la guerra, etc. Hi havia menys censura que ara, miri en Hasél, a la presó per dir coses del rei. Nosaltres a l'obra parlem de l'emèrit. Aquest senyor és milionari i ha fet el que ha volgut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit