Amb protocol·lària dignitat, una representació de residents del Barri Vell de Girona va lliurar fa uns dies a l'Ajuntament un escrit adreçat a la seva alcaldessa, Marta Madrenas, acompanyat de 1.200 signatures de veïns i comerciants que reclamaven de l'autoritat municipal l'adopció de mesures per tal d'aconseguir «recuperar la calma i la tranquil·litat que mereixem». Aquesta demanda de solucions concretes als problemes que van arrossegant no és nova, però allò que ara la fa més destacable és el nombre de gent que ha fet palès el seu descontentament per com s'està gestionant des de la Casa de la Vila la seva vida dins el clos august de la Força Vella i la seva àrea d'influència.
Els signants del document on exposen el seu malestar afirmen sentir-se orgullosos del seu barri i volen poder-lo seguir compartint amb tots aquells que, residents o forans, venen a passejar-hi i/o visitar-lo. Uns carrers, places i racons que des de sempre han despertat l'interès del visitant ocasional i han confirmat l'orgull de pertinença a tots aquells que han optat per fixar-hi la feina o la llar. Josep Pla va dedicar a la ciutat, especialment a la seva part antiga, un dels seus millors llibres: Girona, un llibre de records. Allí, després de descriure la riquesa de colors dels teulats vistos des de l'hort d'En Miralles, afirmava que guaitant amb atenció «era rar no descobrir-hi, en un o altre, algun home o alguna dona que hi feinejava o hi badava». Una Girona que més enrere en el temps va captivar turistes d'excepció com fou el cas de la pintora polonesa Mela Mutermilch, que va arribar a la ciutat l'any 1914 procedent de París, on ja era una artista consagrada, iniciant aquí un perllongat període de fecunditat creativa fins a reconèixer que la bellesa de la ciutat va ser clau «per fer els meus primers bons paisatges». L'escriptora Emilia Pardo Bazán va quedar també captivada pels foscos indrets del Barri Vell i va deixar-ne testimoni: «Els carrerons de Girona m'havien recordat Venècia, en la seva part que podem anomenar terrestre». És aquesta una petita mostra de l'interès que ha despertat la ciutat entre un nombrós col·lectiu d'artistes, pintors, fotògrafs, escriptors i poetes que han destacat en les seves obres la màgia dels dos mil anys d'història d'una Girona que Narcís-Jordi Aragó va definir com «una ciutat petrificada, cristal·litzada en pedra, com un grapat de nummulits gegantins». Ja l'any 1982, el periodista recollia la nova realitat del temps en el sentit que la ciutat es trobava «en un procés creixent de degradació», però també és cert que pocs anys després una decidida acció política va fer possible un canvi substancial que deixaria enrere aquella sensació gràcies a projectes urbanístics, però també amb una intensa tasca de serveis coordinats i de contingut social fins a aconseguir allò que se'n va dir «nova vida per a la ciutat vella».
Els residents estan farts d'una nova realitat que no els agrada i s'han mobilitzat. Afirmen que viuen «amb tristor i indignació la degradació que està patint el barri en els últims temps», i ho concreten: actes violents, robatoris i furts, aldarulls i baralles, assetjament a adolescents i actituds amenaçadores. Pels voltants de La Sopa sovintegen els problemes, però també hi ha cèntriques cases «okupades» que són nius de conflictes que s'arrosseguen des de fa temps. Demanen justament allò que preveuen les ordenances municipals: vigilància, seguretat, neteja de carrers, combatre les accions incíviques. Cal esperar que no succeeixi aquí el mateix que a Barcelona, on l'Audiència Provincial ha hagut de recriminar l'actitud de l'alcaldessa Ada Colau per voler amagar la inseguretat en determinats barris de la ciutat que havia denunciat un diari digital. Amb l'Exposició de Flors a l'horitzó seria benvinguda una acció coordinada que entomés la necessitat de recuperar un barri digne per a una ciutat que vol seguir enamorant.
