26 de març de 2021
26.03.2021
Diari de Girona

Lluís Balsells: «Si la memòria no fos tan traïdora, ho passaríem pitjor»

El 6 d'abril, a la Llibreria 22, el lleidatà veí de Girona Lluís Balsells, presenta «Danielàndia», una història protagonitzada per la Daniela i feta de contes que acaben creant una novel·la

25.03.2021 | 22:55
Lluís Balsells: «Si la memòria no fos tan traïdora, ho passaríem pitjor»

Disneylandia és un frau?
No... no ho sé. És un espectacle, i d'alguna manera la vida és també un espectacle, no estem sempre pendents de la seriositat de les nostres accions. Actuem, sobrevivim€ a la vida hi ha espectacle.

Daniela som tots?
He, he, Daniela som tots... bé, podríem ser tots, és una triomfadora que d'alguna manera és també una perdedora. En aquest sentit som tots.

Tots som perdedors?
En alguna cosa, sí. Aquesta és una novel·la que mira cap als records. Daniela vol entendre's, explicar-se i potser quan comença a explicar-se, s'enganya a ella mateixa. Vol una nova oportunitat per explicar-se.

Tan fina és la línia que separa veritat i mentida?
Molt fina. Sobretot si intentem entendre'ns a nosaltres mateixos. Si jo penso un fet o situació, per exemple, de l'adolescència, recordaré una o dues coses, el que m'interessava més. Probablement hi ha coses que no vull recordar o que interpreto a la meva manera. El joc és com interpreto el meu passat, com m'explico a mi mateix.

Però sense ser vostè.
El que hi ha en el fons del llibre és com m'explico a mi mateix, per què ha passat tot, per què he fet el que he fet.

Pensa gaire en el passat?
He agafat aquest tema perquè ens passa a tots. El que recordem del passat està mediatitzat pel present i pel que interpretem.

La memòria es traïdora?
És traïdora, és clar. És un tema de supervivència, hi ha coses que no volem recordar o que les volem recordar segons ens convé. Si no fos tan traïdora, ho passaríem pitjor.

Com viu la pandèmia un jubilat escriptor?
De moment bé, perquè justament el fet d'escriure comporta estar reclòs amb tu mateix, anar fotent-li a la tecla. Soc un afortunat, la meva afició lliga amb la pandèmia.

I la vacuna, què?
No en sé res. En tinc 70 i van parlant de moltes franges d'edat, però de la meva no. Però em trobo bé.

Què és la paraula?
És l'única manera d'entendre el món. Les paraules representen el món. Fins i tot a vegades poden substituir el món, en el sentit que cadascú li pot donar un sentit diferent a una paraula. Sense paraules no hi hauria vida humana.

Llicenciat en història: com descriuran aquesta època els historiadors del futur?
Com podran. Segur que millor que la que ells viuen. Tenim tendència a descriure millor el passat que el present.

Vostè descriu el present.
Jo solc partir d'una idea, fins i tot d'una imatge. Aquest llibre el vaig començar pensant escriure un conte que hi sortís una piscina. Només després vaig pensar que hi podria anar creixent un personatge. No soc dels escriptors que saben on volen anar, que ho tenen tot previst, jo no tinc res planejat.

Com «El nadador», el famós conte de Cheever.
Surt al llibre! Per a la protagonista, aquest conte és clau, li provoca una reflexió bastant profunda sobre ella mateixa. És curiós, vaig veure primer la pel·lícula, amb Burt Lancaster, i només anys després vaig arriba a Cheever.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit