30 de març de 2021
30.03.2021
Diari de Girona
Míriam Tirado
PERIODISTA ESPECIALITZADA EN MATERNITAT, PATERNITAT I CRIANÇA

«Ens quedarà per sempre la sensació que la vida és efímera»

29.03.2021 | 23:14
«Ens quedarà per sempre la sensació que la vida és efímera»

Míriam Tirado acaba de publicar «Remogudes», un llibre on explica amb humor les remogudes emocionals internes que moltes persones han patit, i pateixen, a causa de la pandèmia.

Li han fet replantejar alguna cosa, la pandèmia i el confinament?
Moltes coses. Els valors, les prioritats, i sobretot m'ha fet viure el meu present de manera molt més intensa. El fet de veure que fer plans no servia de gaire, m'ha fet centrar molt més en mi mateixa.
O sigui, hi ha trobat aspectes positius.
Sí, em penso que en molts aspectes tots hem après alguna cosa, i l'aprenentatge sempre és positiu. En altres aspectes ens ha desestabilitzat, però sempre m'agrada quedar-me amb la part bona. Almenys en el meu cas he après coses de què abans no n'era tan conscient. O que donava per descomptades, i ara ja no les hi dono. Ara visc de manera més conscient i més plena.
Algun d'aquests aprenentatges li serviran quan tornem a la vida normal?
Crec que tot. Tot el que hem après quedarà incorporat a la nostra vida. Encara que torni una certa normalitat, no serà exactament igual que abans, perquè nosaltres ja no som els mateixos. La pandèmia ens ha fet viure coses molt potents, tots canviem i viurem una realitat que potser s'assembla al que vivíem abans, però haurà canviat. I haurem d'incorporar els aprenentatges a la nova vida.
Com ara quins?
Ens quedarà per sempre la sensació que la vida és efímera, que tot ho és. I que cal aprofitar el moment, l'ara i l'aquí. Que cal valorar les coses, el contacte amb la gent que estimem, perquè ara sabem que res és per sempre.
En quin moment es va sentir pitjor?
Per mi van ser impactants els dies següents a la declaració de l'estat d'alarma. Vaig estar uns dies tocada, estava com descol·locada, amb sensació de desorientació. No m'ho acabava de creure, era com estar en una pel·lícula. Fins que un dia vaig pensar «ei, la vida continua!». I em vaig posar a treballar.
Les emocions ens han quedat a dins?
És que quan passen coses molt potents i molt de pressa, ens costen de digerir. No hi ha hagut l'espai i el temps per poder processar i integrar tot el que hem viscut.
Què li aconsella algú que estigui passant moments baixos?
Que busqui ajuda, a vegades sols no ens en sortim i necessitem un cop de mà d'algú extern. Algú que ens pugui fer veure les coses d'una altra manera, i sobretot, que ens escolti. També li aconsello que s'aferri al present.
Potser el present és el problema...
Quan ens angoixem molt és quan pensem en el futur. La sensació de no saber quan acabarà això, de pensar que s'està fent molt llarg... tot això ens pesa. Si ens centrem en l'ara i aquí, què puc fer aquí ara, ens fa la situació més suportable.
Hi ha hagut mesures que ens han fet mal per absurdes?
Moltes coses no les hem acabat d'entendre. És normal. Aquesta situació no l'havíem viscut mai. Tot ha sigut a estones caòtic, a estones surrealista i a estones contradictori. Aleshores, hi ha hagut moments de confusió i d'enuig. És normal, passar per totes aquestes emocions.
Alguns articles auguren pel final de la pandèmia un temps de disbauxa, sexe i diversió, uns nous «bojos anys 20». Tindrem aquesta sort?
No m'agrada fer pronòstics, en realitat ningú sap res del que passarà. Però és probable, tenim moltes ganes de trobar-nos, de recuperar els espais que hem perdut. No seria estrany que es visqués un augment de les ganes de socialitzar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook