09 de abril de 2021
09.04.2021
Diari de Girona
Aday Benítez. Capità del Girona FC

«A ser empresari aprens a cops, també és un esport dur»

08.04.2021 | 23:30
«A ser empresari aprens a cops, també és un esport dur»

Després de set temporades al Girona i a Girona, Aday Benítez està tan integrat que viu al mateix centre de la ciutat i ha obert dos negocis, Sanum Healthy House, de menjar dietètic, i Scoundrels Barbers, una perruqueria o millor, com diu ell, barberia

És un futbolista perruquer o un perruquer futbolista?
Des de petit, el meu somni era ser futbolista. Veia els Romario i Ronaldo i volia ser com ells. Bé, jo soc un obrer del futbol, al seu costat. Però soc futbolista. Ara bé, no sabia si hi arribaria, i havia d'escollir un ofici. Sobretot a partir de la mort del meu pare.

Devia ser un cop dur.
Tenia disset anys i allò em va marcar. Però alhora va ser un punt d'inflexió a la meva vida, era un nen, i em va servir per tirar endavant. Vaig haver de deixar d'estudiar i no volia ni jugar a futbol. Havia de cuidar la meva mare, així que volia treballar. Un perruquer del meu poble, Lluís Coll, em va ajudar molt. Em va empènyer a formar-me en una escola. Després vaig treballar amb ell i vam arribar a ser socis.

Però l'esperit ja el tenia.
He provat de tot al meu cap. Em feia de tot. M'he tenyit de blau, de blanc, de groc, m'he fet metxes de tots colors... Jo era el meu conillet d'índies. Després van ser-ho els meus cosins...

I arriba un moment que tria el futbol.
Tenia molts dubtes. El mateix Lluís, ja érem socis, em va empènyer a dedicar-me al futbol, dient-me que per ser perruquer, sempre tindria temps.

No deu ser fàcil, ser perruquer en un món tan masclista com el futbol...
Barber, perquè només ho soc d'homes.

Barber, doncs.
Avui la barberia està molt de moda. Però quan jo estudiava, érem quaranta noies, i dos nois. Jo hetero i l'altre, gai. I sí, al començament de jugar, havia de deixar clar que no era homosexual, aquest món era així. Ep, que si ho fos, no passaria res.

Per què va posar barberia a Girona? No guanya prou diners amb el futbol?
Tenia l'espineta clavada. I a més, els diners s'acaben. Quan plegui del futbol vull fer coses, i una que m'agradaria és la perruqueria. No estic mai tranquil, sempre penso en què faré i què seré. Soc així. I al final, el futbol m'hi ha ajudat, o no hauria pogut.

És que s'ha posat al centre de Girona, els preus són els que són.
Buf, ser empresari és també un esport dur. Aprens a cops. Un dels cops va ser adonar-me que, o et poses al centre de Girona i jugues la Champions, o si no, jugaràs a tercera divisió. I els locals de zona Champions tenen preu de Champions.

Encara sap tallar cabells?
En sé, i no és per tirar-me flors però crec que me'n surto molt bé.

És millor futbolista o millor barber?
Soc més innat barber que futbolista, ho portava a dins des de sempre. Tot i això, alguns talls vaig fer, afaitant. Futbolista... hi ha al darrere molta preparació, alimentació, forma física, etc, és més treballat.

Estava a Tenerife. Miri que canviar les Canàries per Girona...
Mai hauria pensat jugar en un equip i sentir-lo tant com sento el Girona. Em penso que ja seré del Girona tota la vida.

I de Girona?
Crec que m'hi quedaré a viure. Crec, mai se sap. Potser la gent d'aquí no valora el que té, el seu Barri Vell, la Costa Brava a tocar, el Pirineu a una hora... Quan vivia a Sentmenat tot això no ho tenia.

No em sigui el típic futbolista que diu que ha sigut tota la vida del Girona.
Ja sé que aquí no agrada el que diré, però jo sempre havia sigut del Real Madrid. El meu pare ho era, i el meu pare era el meu ídol.

I si li hagués de marcar al Madrid?
Si pogués marcar-n'hi tres, millor que un. Llàstima que no marco mai (riu).

Per què els futbolistes estan avui tan pendents del seu pentinat?
Per les xarxes socials, que venen la nostra imatge. Jo el primer, em tallo sempre els cabells abans de cada partit

Jo preferia els futbolistes mal afaitats i mal pentinats, soc un romàntic.
Segurament també era una moda, anaven com els cantants de rock.

Enhorabona, m'acaba de desmitificar una època.
La imatge és important, hi ha molts futbolistes que es venen bé perquè juguen bé, però també per la imatge. La imatge la cuiden fins i tot en Messi i en Cristiano.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook