Està vostè fet un bon xarnego.

Ho podem dir així, sí.

Ho porta amb orgull, a sobre?

En tot cas no ho sento com un estigma. No estic aire orgullós d'allò que no he decidit, però el meu origen és aquest. Ni me n'avergonyeixo ni he renunciat a la meva cultura d'origen.

Catalunya ha fracassat, amb vostè?

Des de la perspectiva nacionalista, sí.

Què hauria d'haver fet, per ser considerat un bon català?

Assimilar-me, és a dir, renunciar a la meva cultura i la meva llengua d'origen. No només aprendre el català, que el parlo perfectament, sinó renunciar a parlar castellà en l'espai públic o amb els meus fills. I també m'hauria d'haver adherit als principis nacionalistes.

Confessi que la seva família i altres van venir aquí amb la intenció de colonitzar-nos i acabar amb el català.

La Montserrat Carulla va dir que Franco «va carregar trens», com si aquella gent fos bestiar, els va despersonalitzar. També s'ha dit que ens van utilitzar com a eina de colonització cultural. Té nassos que els colons visquessin en barraques.

I què en pensa, del català?

Que és una llengua i per tant serveix per comunicar-se, però aquí sembla ser un peatge per ser considerat bon català. Per allò de la cohesió social, que vagi a saber què és.

L'estan convertint en una llengua antipàtica?

La sensació és aquesta. Soc professor de secundària i percebo en alguns alumnes cert rebuig per aquesta obsessió de voler que s'utilitzi el català en totes les situacions. Crec que això mou a percebre el català com a llengua antipàtica, sí. En els territoris bilingües les dues llengües flueixen de manera natural.

Al final els seus defensors seran els que li faran més mal?

Podria ser. Gent catalana de soca-rel m'ha dit que els filòlegs els corregeixen si no parlen prou bé. Una perruquera em va dir que un client filòleg li va dir «ai nena, que malament parles, sembles xarnega».

L'esquerra els ha abandonat?

Sense dubte, però ja des de la transició. Al llibre transcric un fragment del discurs de Salvador Sunyer, que era diputat socialista, el primer 11-S, el 1977. El que deia semblen paraules dels darrers anys de Junqueras o Torra, i el to també. Podria passar per un discurs independentista.

Ha pensat abandonar Catalunya?

Sí, de fet, vaig demanar plaça a Màlaga i me la van concedir. Al final em va fer mandra, i aquí segueixo. De moment.

Abans del procés tenia aquesta sensació?

Era com una teranyina molt subtil, hi havia escenes que tenies naturalitzades i no els donaves importància. Ja hi havia mar de fons, però estava normalitzat.

Li diran victimista.

Ja ho he pensat, i tindrà el seu què, que els nacionalistes me'n titllin, quan el nacionalisme català és una mena de narcisisme victimista, encara que sembli un oxímoron.

És professor. A la feina nota el procés?

En l'ensenyament, qui no està a favor dels principis nacionalistes, està en minoria. El govern nacionalista pot estar content de la feina feta a l'administració. A l'ensenyament, als bombers, als funcionaris dels departaments... En aquests llocs han aconseguit reproduir una societat a escala dels seus principis.