A «Universo microbiota», la doctora madrilenya Silvia Gómez, especialista en l'aparell digestiu, parla del fenomen del «inflamagging» (inflamation + aging) que passa quan una cèl·lula envellida envia senyals a les altres cèl·lules que l'envolten, i provoca inflamacions
Quin senyal ens envia, una cèl·lula envellida?
Una cèl·lula per si sola res, ha de ser un conjunt, un procés. Quan comença a envellir, la cèl·lula inicia un fenomen que fa envellir les que estan a prop. Els senyals podrien ser que una persona jove patís intolerància d'aliments que abans no tenia, cabells blancs, problemes cardíacs, etc. I es desenvolupen malalties autoimmunes de qualsevol tipus: pell, circulació, tub digestiu, etc. Recalco que en persones joves, en la gent gran són afeccions normals.
O sigui que, com va dir Woody Allen, fer-se vell és una porqueria, però, l'alternativa és pitjor.
És una porqueria si no hi arribem bé. Però si hi arribem bé, podem tenir 70 anys, cabell blanc i algun problema cardíac i no passa res. Si això ho tenim als 40, sí que és un inconvenient. Hem de tenir eines per no envellir prematurament, i més amb la pandèmia, que ho accelera.
La pandèmia ens afecta també a l'envelliment?
És clar, per l'estrès crònic mantingut. La por a la malaltia i a la mort, el viure amb incertesa, tot aquest estrès provoca envelliment a les cèl·lules de tot el cos del cor, dels pulmons, de l'intestí...
Abans de filosofar cal menjar... i a més de manera sana?
El més important és menjar sa, i si és possible amb la dieta mediterrània, que ha demostrat que fa que el nostre intestí estigui millor. És important que el major nombre de bacteris del nostre intestí estigui bé, per alentir-ne l'envelliment.
Fa poc vaig veure un rètol en una farmàcia que explicava que l'intestí està directament connectat al cervell.
Sí, és clar. L'intestí és el segon cervell, precisament per la seva relació estreta amb el primer. La relació la du a terme el nervi vago -de vagabundejar no de gandul-, que està distribuït de dalt a baix, per tot el cos. Tot el que va a l'intestí, genera substàncies que mitjançant el nervi vago van al cervell de manera imminent. És una autopista bidireccional, al revés també funciona: el que passa al cervell, ho comunica a l'intestí. Per això els problemes mentals afecten la digestió. La connexió cervell-intestí és clara.
Per això els polítics solen tenir idees de merda?
(Riallada) Més o menys.
Tenim un món a la panxa?
Totalment, hi tenim un ésser viu. Tenim la microbiota, un piló de bitxets que són éssers vius amb informació genètica, tenen el mateix cicle vital que nosaltres. Les tres quartes parts del cos humà són microbiota. Som més microbis que cèl·lules humanes.
Una vella pintada a Pompeia, diu en llatí: «Caga un cop al dia, i envia el metge a prendre pel cul».
Que bona! Cada vegada hi ha més estudis que demostren que la salut digestiva afecta tot el cos. Ja Hipòcrates deia que les malalties començaven al tub digestiu. Potser hem sigut nosaltres els enzes de no adonarnos-en fins ara.
Però... val la pena viure més?
Val la pena. Les coses estan ara malament, però d'aquí a uns anys estaran d'una altra manera. La realitat és que depèn de nosaltres mateixos, que ens afectin les coses que mengem d'una manera o altra, que visquem d'un sentit o un altre... és això el que ens ha de fer feliços.
