A partir d'avui i fins al dia 13, si el temps no ho impedeix (el permís de l'autoritat ja el tanen) el col·leciu Lalalab farà un taller amb nens en diversos parcs infantils de Girona: Hybrid Playground. Obert a tothom, els nens van jugant a la vegada que creen un videojoc.

Els nens d'avui passen dels parcs infantils que hi ha a les ciutats?

Nosaltres vam fer uns estudis abans del projecte, i efectivament als països més desenvolupats hi ha un desús d'aquests espais a partir dels 6-7 anys. Anys enrere no era així.

A què ho atribueixen?

Per una banda tenen moltes activitats extraescolars, i per l'altra els motiven molt els videojocs. I realment els parcs públics a partir d'aquesta edat són molt avorrits, estan pensats per a nens més petits.

De fet, tampoc no juguen al carrer.

Efectivament, als carrers de les ciutats actuals no s'hi veuen nens d'entre 5 i 11 anys. Sempre ens preguntem: on són els nens? Els pares també tenen més por que abans a deixar-los sols pel carrer.

Però són necessaris aquests parcs?

Quan érem nens, al nostre poble no hi havia parcs infantils, però hi havia donar voltes pels carrers amb una pila de possibilitats, des de fer-nos una cabana a jugar a indis i vaquers. Avui els pobles s'han convertit en ciutats.

I aquestes en què s'han convertit?

En espais misteriosos (riuen). Les ciutats són avui espais molt dissenyats i molt controlats, amb determinades activitats associades a cada espai. Hi ha també una creixent sensació d'inseguretat i de por a l'altre. Tot plegat fa que ja no existeixi la relació amb l'espai públic que tenien els nens d'abans.

Ho notaran d'alguna manera quan siguin grans?

Ens preocupa com pot afectar la formació dels nens, tant el no ús de l'espai públic com la manca de relació amb els desconeguts. Creixen sense aquestes experiències.

Anem cap a un món uniforme?

El parc públic està avui molt acotat i dissenyat, tot és estàndard, i això redueix la imaginació dels nens. El nostre taller intenta afegir-hi imaginació gràcies al videojoc. Mentre baixa pel tobogan pot estar buscant un tresor al mar, o volant entre els núvols.

Sempre m'ha cridat l'atenció que al costat de tobogans i gronxadors hi hagi també unes barres paral·leles. Forma part d'un programa olímpic?

He, he, doncs no ho sabem, potser té a veure amb salut i exercici físic. Però això està canviant. Igual que nosaltres intentem dur les noves tecnologies als parcs, també els dissenyadors estan apostant per nous jocs.

Però ja no hi ha sorra per menjar, i els nens no en coneixeran el sabor.

Està clar que a nivell de seguretat és millor el material que posen avui que la sorra. Però per contra els nens no entren en contacte amb la sorra. Els nens no s'embruten, i això també és important.

Toquen l'altra vessant important dels parcs? És a dir, el lloc de coneixença de pares i mares...

(Riuen). El nostre projecte està pensat perquè els pares juguin amb els fills. I és clar, això fomenta que els pares també es relacionin entre ells.