Pedro Arrojo fou el primer espanyol -i continua essent l'únic- a rebre el premi Goldman de Medi Ambient en la categoria Europa, l'any 2003. Abanderat de la nova cultura de l'aigua, és responsable de l'exposició Aigua, Rius i Pobles, al Museu Marítim de Barcelona

Com ha trobat la nostra aigua, els nostres rius i els nostres pobles?

El Pla d'Aigües de Catalunya és l'únic que conec a tot el món que es planteja rescatar un riu, el Ter, tornant-li cabal. El problema és posar-lo a la pràctica.

Era massa bonic. On és el problema?

Em sorprèn que ningú denunciï que Aigües de Barcelona (Agbar) hagi bloquejat l'inici d'activitat de la dessaladora del Llobregat, al·legant que li surt més barat continuar portant a Barcelona aigua del Ter. Em sembla vergonyós.

Aquí ho pot denunciar, vinga.

Agbar va intentar tenir la concessió de la dessaladora. Quan no la va aconseguir, es va transformar en enemiga de la dessalació i partidària del transvasament del Roine. Finalment contribueix -probablement amb responsabilitats dins de l'Administració catalana- a un dèficit econòmic, en tenir-la infrautilitzada.

Com pot Agbar impedir-ne el funcionament si no en té la gestió?

Perquè es nega a adquirir aigua de la dessaladora amb l'excusa que és més barata la del Ter.

L'empresa privada és així, no?

Quan un paga l'assegurança del cotxe no pot dir: "pago només quan tingui un accident". El que no val és no adquirir aigua de la dessaladora mentre no hi hagi sequera i es pugui portar del Ter. Això saboteja financerament la gestió pública. I és un falaç argument economicista que ignora els costos ambientals pel Ter.

S'estan llençant diners?

Quan una dessaladora està construïda s'ha de començar a amortitzar l'endemà mateix. La dessalació és una assegurança de vida en anys de sequera, però si es té parada esperant un any de sequera, surt per un ronyó.

Perjudica els regadius del Ter?

És clar, està perjudicant els regants del Ter. O sigui, l'Agència Catalana de l'Aigua ha fet un pla molt seriós en favor del Ter amb la dessalació. Rescatar un riu té un cost econòmic que ha de pagar els usuaris de Barcelona, que han estat molt temps sense pagar i perjudicant un ecosistema.

Però el pla no arrenca.

Hi ha forces obscures i interessos creats que ho bloquegen i posen en qüestió el rescat del Ter. Com a mínim, Agbar ha fet la maniobra de negar-se a adquirir aigua. I em consta que a l'ACA treuen foc pels queixals.

Per què no reacciona l'ACA?

Perquè depèn d'una cosa que es diu tripartit, que és un govern. No sé si la concessió de l'aigua a Agbar preveu això, o és que no s'atreveixen a ficar-se amb Agbar, perquè Agbar és molt Agbar a Catalunya. No ho sé.

I si la gestió de l'aigua fos pública?

A París també hi ha un tripartit i han tornat a la gestió pública de l'aigua, aprofitant que expirava la concessió a l'empresa privada. Però aquí hi ha coses molt rares. Gent de l'ACA m'ha dit que estan buscant documents de la concessió a Agbar per saber quan finalitza, i no en troben cap.