Ho volem tot"; "Bye, bye. Game over. Money back"; "Som una nació. Nosaltres decidim. Taula de Ciutadania i immigració"; "1714, decret de Nova Planta. 2010. Retallada de l'Estatut. Espanya no vol els teus drets. Treu-te la bena. 300 anys retallant-te els drets. Digues prou. Independència"; "Tirem pel dret. Independència"; "Catalonia is not Spain"; "Volem respecte. Dret a decidir. Som una nació"; "El poble no acata"; "Som una nació i serem estat!"; "Adéu Espanya"; "Valentia, dignitat i grandesa"; "Éha dit que no, Visca la Revolució!"; "Polítics bla, bla, bla, bla, bla, blaÉ"; "Tu decideixes"; "Cap Estatut ens farà lliures. Per la Independència"; "El pop Paul ja ha decidit. Ara ens toca a nosaltres" (El sí apareix en un dibuix, entre les potes del coi de pop); "Catalonia, The next state in Europe"; "Desperta ferro!"; "La meva dansa, la sardana, la meva llengua la catalana, el meu desig és poder decidir. Visca Catalunya!!!"; "Som una nació. Que no ens tallin!"; "L'autonomia que ens cal és la de Portugal"; "Tots units fem força"; "Per dignitat, volem un estat"; "Fora la bandera espanyola. Prou d'imposicions!"; "Governants, sou covards i mesells, i heu desemparat el poble"; "España cínica! Catalunya también es una nación"; "No volem ser una colònia espanyola".

Hi ha dies que no només els que ens dediquem a escriure, escrivim. I dies que no només els que es dediquen a la política, fan política. Aquest és el discurs que els ciutadans van escriure en pancartes, samarretes, rètols i enganxines en un llarguíssim paper que era el centre de Barcelona. No crec que m'equivoqui si dic que, després d'això, l'únic que la majoria entendria és que els polítics catalans, per una vegada, fossin capaços d'escriure junts un discurs inequívoc.