Aquest any compleix 30 estius venent cocos a les platges de Montgó i de l'Escala. Pedro Martos s'ha fet tan popular que té inclús un grup d'admiradors al Facebook amb més d'un miler de membres de tot Europa i diversos videos a Youtube

Es considera una persona amb molt de coco?

Més que coco, el que tinc és coquini, coquito, ole!

Té aquesta fruita avorrida, després de vendre-la a ple sol durant 30 anys?

No, a mi el coco m'agrada molt. El que passa és que no en puc menjar gaire, perquè estic tot el dia ocupat venent-ne (riu).

S'ha convertit en tot un personatge.

És que jo venc cocos, però no sóc només el venedor de cocos, sinó el que cuida la gent de la platja. Procuro que la gent estigui contenta, i ajudar-los si necessiten qualsevol cosa. Si algú pren mal aviso la Creu Roja, si cal truco la polica, etc.

Si algú li demana un massatge també s'hi posa?

Nooo (riu). Res de massatges. Tinc un respecte molt gran cap als meus clients

No li seria més descansat recol·lectar cotó al sud profund dels Estats Units?

Aquesta és una feina molt dura, cal sentir-la ben endins o no la pots fer. Estimo molt a tots els meus clients. Saber que n'hi ha que s'enrecorden de mi al cap de molts anys és un plaer incomparable. Si fos pels diners no ho faria, perquè venc un coco a 2 euros, ja veu vostè, el mínim per anar vivint.

La salut nota aquests 30 anys de sol i caminar per la sorra?

Els genolls sobretot. La sort és que no només camino amb les cames sinó també amb l'ànima. Vaig tenir una embòlia i vaig voler plegar, però em passava les hores a casa plorant, així que vaig dir: continuo venent cocos, i si m'haig de morir, em moro.

Quan de petit els seus amics volien ser policies o bombers, vostè ja volia ser coquero?

Jo abans treballava d'altres coses, del que podia: cambrer, peó d'obra, etc. Però vaig emmalaltir i vaig començar a vendre gelats pels carrers del meu poble, Linares. Després, cocos aquí.

Algú ha pogut desxifrar què és el que diu quan crida per la platja?

Esperi, que l'hi canto: Coquitoooo! ole! ay que coquini, biquini, riquini, coquini, riquini! Coco! Oleee! Encara en tinc un altre: Aaay mamamia mamamia mamamia que riquini, coquini, riquini! Coco! Oleee!

No hi ha com saber idiomes per obrir mercat.

Certament em coneix molta gent. Surto en onze llocs diferents d'internet.

Ha aconseguit que de l'Escala tinguin més fama els cocos que les anxoves?

He, he, home, això no. Això no seria gaire bo per al poble. Els cocos són per l'estiu, i les anxoves per tot l'any.

En 30 anys deu haver vist de tot a la platja.

I tant. Miri, fa anys, a les platges d'Empúries hi havia molts pispes, i amb la meva dona ens hi havíem enfrontat en més d'una ocasió.

A cops de coco?

Els deia: aquí no es roba, a robar a ?altres llocs. O anava darrere seu cantant coquini riquini fins que marxaven ?avorrits.