El Brugent és un riu fosc i profund, les seves aigües llisquen discretament sota els alts murs de les cases, que li donen l'esquena impúdicament. Sant Feliu de Pallerols és un poble que balla la Mulassa i que passa de puntetes sobre un riu que li fa nosa.

Malgrat tot, la gran llegenda d'aquesta vila garrotxina gira al voltant precisament del Brugent. Una figura, vora el pont que dóna entrada al nucli antic, recorda als forasters la història d'aquell santfeliuenc que una vegada va voler pescar la lluna amb un cove. Però els pescallunes han anat fent créixer el poble i ara s'estén en forma d'estrella de cinc puntes per la Vall d'Hostoles.

La casilla del peó caminer ha quedat engolida en el nucli urbà i acull un centre social. A la plaça del Firal cada dissabte fan mercat i la gent aprofita per prendre un refresc i per anar parlant de les seves coses, a les taules parades sota els plàtans i vora una font molsuda, i un pèl excessiva, que expulsa tímidament rajolins d'aigua per tots els costats.

El campaneret esprimatxat de la capella del Roser rivalitza amb la torre feixuga de l'església parroquial, la façana de la qual està marcada per la cicatriu inquietant -amb forma d'esquerda- d'un ?terratrèmol i per la impostant creu de pedra que, malgrat la seva simbologia religiosa, intenta recordar a tots els caiguts en la guerra civil.

El Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut presideix el poble des de dalt de la muntanya. Allà, en un mirador vora la capella, es pot contemplar tota la vall i, més enllà del poble, les incomptables cases de pagès amagades entre roures, faigs i alzines.