Un llibre commemoratiu recorda els últims cent anys de l'economia gironina

La Cambra de Comerç de Girona va presentar ahir a la tarda el llibre commemoratiu del seu centenari. Tot i que l'obra recull la història de la corporació empresarial, bona part del llibre es dedica a repassar la història de l'economia gironina de l'últim segle, de manera que omple un buit historiogràfic que incorpora material inèdit i una acurada selecció d'il·lustracions. A partir de les fonts habituals dels historiadors econòmics, els autors han utilitzat la documentació dels arxius de la Cambra.

L'estudi abasta cent anys, del 1910 al 2010, i es divideix en tres grans blocs: Pere Sala ha escrit "De la primera industrialització a l'arrencada dels serveis (1860-1959)"; Modest Fluvià i Ricard Rigall s'han encarregat del bloc titulat "Del 1960 al 1980: la modernització de l'activitat productiva gironina", i la tercera part, "Girona 1979-2011 i més enllà: una història inacabada", és obra de Josep Oliver. El periodista Oriol Puig, cap de secció d'Economia de Diari de Girona, repassa la història de la Cambra i les seves contribucions a la societat gironina i recull les vivències d'una quinzena d'empresaris sèniors de la demarcació.

L'economia gironina de finals del segle XIX i principis de segle XX era bàsicament agrícola, amb una indústria en creixement en la qual predominava el sector tèxtil, situada als municipis situats a la riba del Ter. Tot i no ser tan potent en xifres absolutes, cal destacar la indústria de fabricants de taps de suro, líder en producció mundial i principal exportadora de la demarcació. I és que la vocació exportadora, tal com es desprèn de les actes de la Cambra de Comerç de Girona, figura en l'ADN dels industrials gironins des de fa més de cent anys.

L'historiador Pere Sala conclou que l'escàs creixement demogràfic de les comarques de Girona (entre l'any 1920 i el 1950 pràcticament no va variar la població) així com l'efecte "absorció" de l'àrea metropolitana expliquen per què a Girona pràcticament no hi hagués hagut grans indústries. Així mateix, explica la progressiva terciarització de l'economia gràcies al boom turístic que a partir de la meitat de la dècada dels 50 viu la demarcació de Girona.

Els economistes Modest Fluvià i Ricard Rigall, expliquen que en el període 1960-1980 a Girona es va accelerar la transforamació agrària i el boom turístic va registrar la seva màxima expansió. En aquelles dues dècades, les comarques gironines van registrar un major dinamisme que Catalunya i Espanya, gràcies a avenços de la productivitat. Amb una elevada taxa d'ocupació i una notable moderació salarial, l'economia de la demarcació va ser molt competitiva. Fluvià i Rigall també constaten el procés d'obertura exterior de l'economia gironina, que tenia el suro, el cotó, la maquinària, la fusta i les fibres sintètiques com els principals sectors exportadors. Pel que fa a infraestructures, va destacar la forta inversió (gairebé l'única) que va suposar la construcció de l'autopista AP-7.

Pronòstic sever

Finalment, l'economista Josep Oliver, repassa les darreres tres dècades de l'economia gironina, de la qual destaca la seva "capacitat d'adaptació, transformació i creixement". Segons la seva opinió, "quan la tempesta de la crisi financera internacional ha agafat una nova empenta i amenaça el futur de l'euro, sembla que l'economia gironina s'adreça a un període de creixement contingut", és moment de fer "una mirada desapassionada a aquests darrers trenta any d'economia gironina", que ajuden a "millorar l'ànim i enlairar l'optimisme". En la seva anàlisi, estudia des de les dificultats de primers dels 80, "quan el segon xoc dels preus del petroli i la crisi industrial, de la construcció i del conjunt de l'activitat, semblava que no finalitzaria mai", al brillant període d'expansió 1986-1992 coincidint amb l'entrada a la Comunitat Europea, passant per la crisi del 1992-1994, fins a "la molt forta expansió que té lloc en la dècada prodigiosa, el llarg període de creixement de l'activitat i l'ocupació que s'escola des de la segona part del 1994 fins a la primera meitat de 2008". Finalment, estudia els esdeveniments de la crisi endegada el 2008 i aporta algunes reflexions "obre la dècada severa", que, en la seva opinió, ens espera, i "el sentit de les transformacions productives que ha d'accentuar l'economia de Girona".