Cada dia, hi ha més de cent milions de persones de tot el món que escriuen 250 milions de missatges de menys de 140 càracters a Twitter, una de les xarxes socials que més ha creix. Fa més de quatre anys, que Francesc Grau, consultor estratègic de comunicació on-line, n'és usuari actiu. A finals de 2011 va publicar "Twitter en una semana" (Gestión 2000), que ja va per la segona edició.

Segons el seu Twitter, segueix més de 35.000 persones i n'hi ha prop de 33.000 que el segueixen a vostè. No deu llegir tot el que escriuen?

timeline (els missatges que apareixen en la pàgina d'inici de cada usuari) ni me'l miro. En el llibre explico una nova manera de gestionar les relacions. No segueixo la gent per l'interès que tenen per mi, sinó perquè vull una relació amb ells. I prou. Els seguidors a qui jo llegeixo els vaig a buscar en llistes que m'he preparat en funció dels meus interessos.

Twitter és la xarxa social de moda?

Ells no es defineixen com a tal, sinó com a xarxa d'informació, tot i que jo crec que és un sistema de comunicació. Per a mi és el millor sistema de comunicació després del telèfon mòbil. Les seves qualitats són moltes: gratuïtat, globalitat, accessibilitat, facilitat, brevetat, senzillesa.... Tots aquests factors fan que sigui un sistema brutal per comunicar i relacionar-se. A més, té un poder d'atracció enorme perquè és el gran dominador del temps real. Si vols saber què passa ara mateix, Twitter és una gran eina.

Per què anima la gent a obrir un perfil a Twitter?

Perquè si no el té està perdent una gran oportunitat d'informar-se millor i de relacionar-se amb molta gent, sobretot dels temes que a ell mateix li interessen. És molt probable, que a Twitter trobis un munt de gent de tot el món que només parla d'aquell tema que a tu t'interessa i que no trobes en el teu entorn més proper.

Cada vegada són més les empreses que també l'utilitzen, però no totes en fan un bon ús...

Els mitjans socials l'únic que fan és digitalitzar el que abans eren les relacions públiques de tota la vida. El problema és que a vegades no hi ha professionals qualificats transmetent el missatge de l'empresa o organització.

El mateix passa amb els polítics?

Tres quarts del mateix. És molt sospitós que els polítics tinguin el costum d'obrir els seus canals socials un o dos mesos abans de començar una campanya electoral. Dit això, és una molt bona notícia que els polítics obrin pefils digitals, sempre que el cuidin. La mala notícia és que, passades les eleccions, molts l'acaben abandonant.

En pocs mesos, Twitter ha canviat molt la seva imatge i ha pres conceptes propis de Facebook...

Tot va molt ràpid i les plataformes socials com Facebook, Twitter, YouTube, Google+, Flickr, Vimeo, etc. adopten denominadors comuns. La competència és ferotge, però això, en el fons, a qui beneficia és a l'usuari.